El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Ai, ós, osset!
Avui que vens a retrobar-me als caus que van utilitzar els teus més llunyans avantpassats…
Avui que vens a cercar-me a la vora de les fogueres d’en Perot i el seu bàndol…
Avui que vens a destorbar les meves velleses…
… vols que em preocupin les quatre ratlles aquestes?

Qui et va fotre noi! Que no ho veus que bé qu’estic aquí dalt d’aquests cims, entaforat en aquestes fondalades i amb tres rals a la butxaca?

Aquest paperot infumable ja us va bé, home! Ja us va bé! Qui fa guerra i tot ho esguerra que no cerqui solucions! Res no es mou, benvolgut ós, res no és mou. Molta aparença. Molta imatge. Molt cartell. Molt calé. Moltes penques! Noi, moltes penques!

Però ja va bé, noi. Ja va bé. Sento la remor del vent que en porta de noves. Com sempre. Com sempre que bufa d’allà’ls cims. Sento el vent.

Si igual ens quedem, se’ns asseca la mamella. Si se’ns asseca la mamella, la xupona és mor! Ja! Ja! Ja t’ho vaig dir jo, ja t’ho vaig dir: Tot va com una seda, ós! Tot va com una seda! La pobresa ens farà lliures, si. La pobresa ens farà lliures!

I ara tothom està cofoi i traient pit amb aquell bocí de terra dels Balcans. Diuen que som com ells. JA! Naltrus som la Croàcia d’Espanya no pas el Montenegru aquest. Això és pels bascos que són més menuts. Naltrus dem vida a la terra dels veïns com el turisme croata als seus dominadors. Te’n recordes de com ho va aconseguir Croàcia? T’en recordes del ball de garrotades? Recoi! Qui va parir! Si encara em faràs saltar les dents i m’agafarà alguna cosa de pit d’aquestes dolentes! És que sempre que puges m’alteres, ós. Sempre m’alteres! Recoi!

Quantes vegades t’ai de dir que ens hem d’empobrir fins que el vedell deixí la mamella. Quant és el 100% de 0? I el 50 % de 0? Doncs apa! A veure si tenen els ous de repartir solidaritat amb 0. JA! Si no tenim no ens poden prendre! Si no tenen on furtar, els lladres marxen! Emprenyats? Si, segur. Però se’n van. O és qu’a mi em venen a buscar gaire les pessigolles en aquests boscos. No pas. No hi ha res de res, ós meu. Res de res. I sinó hi ha res els lladres fugen a buscar-ne que tinguin greix!

Història, història… DA! Res, no res. Que facin el que vulguin. Tant si surt si com si surt no, tot quedarà igual. Ells fent la seva i jo fent la meva. Qui’ls va pelar, tu! Em demanen que digui i m’ofereixen un joc de trilerus. Colla de babaus pixa-pins! A vegades em venen ganes de prendre el trabuc altra volta i sortir a espantar les gallines! Com en Quico, com en Face, com en Caracremada, com l’immortal Panxu! Casun tot! Oi tant que hi tornaré a anar si ens atabalen amb lleis i intenten cardar-nos-la pel detràs amb autovies elèctriques i de cotxus. Fer-nos mirar les lleis per rebentar la terra! On s’és vist això! Qui la va parir! Casun l’olla de Nadal! Encara ens quedarà la terra! Malaït sia el diner i els mamelluts que’l veneren! Ai si em destrossen la contrada! Ai si me la rebenten! Alçaré una barricada amb els roures esventrats i acompanyat pel meu bàndol de guilles, senglars i esquirols n’hi fotre a cor que vols! Quina colla de carcamals! Que no ho veuen que és immortal! PUAJ! Carda fàstic tot plegat! Vés! Vés cap a casa! Que encara et fotre alguna bastonada a tu també!

Ieps! La propera vegada que pugis, porta’m cireres d’aquell cirerer menut. Que no em portes mai res, recoi de cadell! Qui et va pelar a tu també! Casunfreixa! Segur que ets tant bord com tots ells!