El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

L’aventura dels europapers (i III)

Deixa un comentari

Ho he fet!
He lliurat els europapers!
He acabat la marató!
I és que no es pot qüalificar d’una altra manera aquest meu matí de divendres.

He arribat a la Gare du Midi, l’he travessada per veure l’hotel on passaré la nit i he agafat el metro per anar al número 200 de la Rue de la Loi, la meva destinació. Ostres!

És tancat! Són en obres! On vaig ara?

Entro al 170 i demano per la nova ubicació de l’Oficina on anava. Una dona molt amable m’indica on és. Ho trobo amb relativa facilitat. L’Oficina J54 és a un parell de carrers de la Rue de la Loi. Una porta giratòria m’empeny cap a dintre. Un taulell i dues mosses molt mones vestides de blau em reben. Trec el paquet, però em diuen que els “propposals” per la seva oficina no els puc deixar allà. Haig d’anar al número 1 de la Rue de Geneve.

M’ho han marcat en un mapa que tenen penjat a la paret. Totes les oficines de la Unió Europea estan en el mateix tros de plano, però la Rue de Geneve semblen les Canàries en un mapa d’Espanya. Em diuen que no m’espanti, que està a prop. Només cal que travessi el Parc del Cinquantenari i ja hi seré.

Ja hi seré, ja hi seré. Casundena! Aquestes mosses de la Comissió pensen des del cotxe oficial. No pensen en clau de transport públic o de caminador impertèrrit. A l’altra banda del Parc, l’únic que hi ha és una cabina de telèfon i una avinguda llarga i ampla. Què faig? I si tanquen els de la Rue de Geneve? I si no puc lliurar la “propposal” dels nassos? Com dic a la feina que no he sabut on deixar el paquetot aquest?

Taxi! Taxi! Al número 1 de la Rue Geneve. Merci!

Però on em porta aquest individu?

Seguint els indicadors d’un cementiri de soldats aliats de la Segona Guerra Mundial, arribem a un carrer que desemboca a un Centre Comercial, allà mateix hi ha… la Recepció de Paquets de la Unió Europea. Bé, allà, allà, no. Perquè, clar, no podia entrar directament per la porta de paqueteria, hagués estat massa fàcil, no? Entro a l’edifici del costat. Ah! No és aquí? Ufff! Aquí al costat. Merci!

Vens de Barcelona? Molt sol allà, no? Com que plovia? A Barcelona? I és que la simpàtica eurotreballadora no es creu que a Barcelona pugui ploure. Pim! Pam! Segell per aquí, segell per allà. Paper rosa per mi i… prova aconseguida!!!!!

Ara, a descansar una estoneta, no?

Aquesta entrada s'ha publicat en 08. On tour el 13 de novembre de 2004 per Lluís Mauri Sellés

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.