El Cau de l'Ós Bru de Taradell

La setmana dels congressos del mòbil i les vagues de mobilitat m’han portat a saber d’una aplicació que m’ha seduit d’allò més.

Fan com sóc de la informació, fa temps que vaig deixar la premsa tradicional a banda i em construeixo un marc comunicatiu propi.

Primer va ser el world newspapers, una aplicació que et concentra tota la premsa d’arreu del món al teu telèfon. La cosa em va durar força temps. De fet, fins a l’avorriment de llegir només allò que destacaven els diaris en portada.

La vaig deixar i em vaig construir un marc comunicatiu basat en les tres xarxes socials de referència. A saber, LinkedIn, Facebook i Twitter. Espais on m’agrada experimentar com si encara estigues fent l’inacabat doctorat.

Avui per avui, al mòbil hi porto la versió lite del facebook i el mussol que ho gestiona tot: el hootsuite.

Un arsenal que complemento amb un agregador de RSS que m’agrada força: el feedly, adoptat quan Google va tancar l’enyorat Reader.

I ara deu fer cosa d’un mes que, a aquesta família, s’hi va unir el pocket, una eina molt útil per caçar noticies, llegir-les amb calma i arxivar-les o distribuir-les a pleret, ja que el seu grau d’interacció amb d’altres plataformes és molt gran.

Finalment, aquesta setmana, la setmana dels mòbils i la mobilitat, he descobert una eina que fa que els meus contactes en xarxes socials siguin els agregadors de noticies i que llurs interaccions me n’ordenin la rellevància.

Nuzzel, l’app del porc espí, és una maravell. Es tracta d’un artefacte comunicatiu que, amb els contactes addients a les xarxes socials i la connexió al pocket, em resulta de máxima utilitat i em permet discriminar la informació de la opinió d’una manera molt notable.

Amb aquestes eines col·laboratives entre mans, hom té un accés tan ampli i alhora precís de la informació que els mitjans tradicionals esdevenen fonts irrellevants per a informar-se.

La pregunta no és si hootsuite, feedly, pocket i nuzzel són rellevants avui, sinó, com afecta l’ús d’aquestes eines, i de les que van arribant, en la construcció, o destrucció, de paradigmes de coneixement compartit.

I parlant de coneixement, la força creativa de tanta captació informativa ha de sortir per algun lloc: les diferents aplicacions de google, la viquipèdia i el renovat i cada cop més senzill wordpress, entre d’altres apps d’igual pelatge faciliten la feina d’aital manera que, avui, qui no té veu és perquè no vol.

Lluís de Taradell