La tercera via
Deixa un comentariQuan hom s’acostuma a un estat de les coses, aprèn a valorar els canvis més ínfims de l’entorn com a grans cataclismes. Avui he viscut una d’aquestes tempestes. La vols conèixer?
La mecànica diaria de la vigilia ha engegat la ràdio a les 6 en punt, m’ha rentat, m’ha vestit, m’ha llençat al carrer, m’ha fet entrar al cotxe i m’ha fet conduir fins a l’Estació de Balenyà.
La primera disfunció del dia s’ha produït en arribar a La Cantina. Era un quart i un minut de set i en Joan tot just obria la porta del local que normalment sempre em trobo ben badada. El cafè calentonet acompanyat amb la lectura del diari del dia anterior m’ha ajudat a passar aquesta primera contrarietat còsmica.
Quan faltaven quatre minuts per dos quarts de set, algun dels companys de viatge ha començat a aixecar-se dels bancs. Certament, el soroll del tren anunciava la seva arribada a l’estació de Balenyà-Tona-Seva. Amb els ulls adormits, he sortit a l’andana habitual, la de la via més propera a l’edifici de l’estació, l’andana tradicional, la més còmoda i propera. Peró el tren no era allà, tampoc era a la segona via, un xic més allunyada i amb un pas més arriscat que el de la via propera. El tren, amb tots els seus vagons, se n’ha anat a la tercera de les vies, més enllà de la segona andana de l’estació. Mai el tren havia parat en aquesta via, mai no haviem imaginat que aquesta via servís per res més que per guardar trens a la nit, creiem -en la nostra ignorància- que era un residu d’un passat gloriós de l’Estació de Balenyà. Una rèmora dels temps en què l’estació era l’eix de comerç entre els productes i les gents del Montseny i les ciutats de les planes llunyanes. Peró vès per on, la tercera via encara funciona, aquell residu del passat ja abandonat encara serveix per circular. I és que sempre hi ha camins oblidats més enllà d’on un s’imagina. Només cal fer el canvi d’agulles just en el moment adeqüat. Estàs disposats a fer-lo amb mi?