La nit
Deixa un comentariCau la fosca vora el mar i l’habitació, xafogosa i ardent, recull al pare amatent, la filla dorment, la mare protectora i el més menut de tots que, de tant en tant, es remou i busca meta.
De fons, en successives capes, les veus dels veïns pels carrers, els xiscles del jovent a la platja, la mar bressolada que xopa la sorra, les restes somortes d’un concert de xiringuito i platja.
La nit, a l’estiu, és la vida a la fresca i la familia rendida per un dia de passejos, gronxadors, jocs a l’aigua i quatre xuts a sol i serena.
La nit és com l’oceà, calma i temporal, balanceig i dansa, pau i terrabastall. Comença una altra nit: s’hauran adormit els veïns, quan ens haguem despertat?
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en 01c. Relatos de las dos orillas, 05a. Personatges i sentiments el 10 d'agost de 2015 per Lluís Mauri Sellés