El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Encara és negra la nit de Rota. La mar, tendrament embogida, domina el silenci de la fosca. Una foscor tan sols trencada per les llums de les barques que tornen de pescar com obedients monjos de clausura camí de maitines.

L’embat de les aigües, fent l’amor amb l’arena, sadolla de sal l’airet lleugerament glaçat d’aquestes hores petites.

De cop, el soroll del tractor ho esquinça tot. Arrana la sorra i desperta parelles recent maridades pels encisadors viaranys de les nits de costa i disbauxa.

Una rialla fresca, franca, immortal arriba al passeig seguida d’un xicot que somnia amb l’amor etern i fugaç d’una nit d’estiu.

Els primers amors,
adolescència de vacances.
Un bes,
un bany nu
la lluna
les perseides
i…

aquell tractor que trenca l’embruix dels braços nuats i els cossos fossos per volcans desbordats.

És estiu, és l’oceà. Tot s’hi val si omple de vida un bocinet d’humanitat xopat per les tenebroses aigües de la mar brava i salada.

Després, sol ben alt, seran els productes del foll amor els que dominaran la platja i les ones.

Ara, encara no.