El Cau de l'Ós Bru de Taradell

En Quimi Portet ha trigat tres anys en treure disc i certificar la vigència de la cara oculta de l’univers musical de Catalunya. Aquella que comença emboirada a les faldes interiors del Montseny i la Plana de Vic i acaba amb les tramuntanades de l’Empordà, passant pels vocànics efluvis de La Garrotxa i els braguers de les vaques del Pirineus.

I és que "la terra és plana, ho sap tothom, però a les planes hi ha rieres, codinetes i turons" a l’igual que en el món de l’art de casa nostra i, en especial, de la poesia surrealista, la pintura d’en Joan Ponts o les lletres de gent com els "iaios" (en Sisa, en Pau Riba i l’Oriol Tramvia), els "papes" (Hidraulics Mai Tips, Kul de Mandril i companyia) o la generació d’ilustres, encapçalada per la Santíssima Trinitat (Albert Pla, Adrià Puntí i Quimi Portet). I és que ja ho diu en Portet "Jo perdo el fil i no me’n recordo de com et dius: perdo el fil i el més trist és que el fil em perd a mi."

Si la "Introducció" s’endinsa en la internacionalització de l’escatologia tradicional catalana i "la terra és plana" és una declaració de principis, "Francesc Pujols. Pas-doble surrealista" ens dona la seva selecció catalana:

– A la porteria: Francesc Pujols.

– A la defensa: Rusiñol, Casas i Gaudí.

– Al centre del camp: Manolo Vázquez, l’Albert i en Josep Pla.

– I a la davantera: En Lluís Massana, en Raimon, la Bonet, Llach, Corominas i "amb modestia" en Portet.

I a la banqueta com a entrenadors: En Llull i n’Ausiàs March.

Una explosió de sonoritats ben cuidades formen aquest treball presentat al Mercat de Música Viva de Vic del passat cap de setmana i que té algunes versions ja mítiques com la dels Beach Boys de "Wendy" i la dels Bonny M de "Rius de Baylon".

Un disc imprescindible fet per un homenot tocat per la boira de la Plana i la tramuntana ampurdanesa i distribuït des del cor del Poblenou barceloní. Tota una joïa.