El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Les costes de Càdis són riques en platges amples, llargues i verges. De la capital gaditana a Gibraltar, les aigües frissen per superar l’estret i l’onatge creix en força, tot modulant una costa abrupta i donada a l’aventura.

Conil de la Frontera és al bell mig d’aquest terreny. Possiblement sigui el darrer reducte familiar abans d’endinsar-se al virginal El Palmar i als paradissos dels surfistes que aprofiten, com deiem, l’onatge propi de les estretors de Gibraltar.

Viure a la vega conilense, darrera la Casa de Postas, és un luxe. La marinada atempera la xafogor de l’estiu. I el bestiar del veinat dóna aires de ruralia vora el mar.

El gall desperta les ovelles que, amb llurs crits de joia, mouen els brams d’una ase. Les cigonyes s’ho miren tot, encimbellades damunt d’una torre d’electricitat.

Desplaçar-se a les platges no és complicat, tot i que, amb bon criteri, l’aparcament hi és molt migrat.

La Fontanilla és platja de transició, costa de frontera entre les urbanes platges de Conil i les furtives i salvatges cales dels penya-segats de Roche.

A La Fontanilla, les famílies s’agombolen a tocar dels xiringuitos i la torre de guaita dels vigilants de la platja. Aquí, les marees són llargues i les piscines d’aigua marina se suucceixen en baixamar fent les delícies de xics i pares.

A Ponent, unes roques afloren de les fondaries de l’oceà i, la quitxalla, caça cargols, musclos, lapes, peixets i crancs que, poc després, tornaran a deixar anar

Les roques, ofegades en altamar, són la partió entre La Fontanilla i La Fuente del Gallo. La Fuente és el resguard dels banyistes que volen gaudir de l’oceà quan la violència del llevant converteix La Fontanilla en una tempesta d’arena fina.

En resum, i ja per acabar, si circules per les terres del sud, fes parada a Conil de la Frontera, deixa’t seduir per la ciutat vella, i acaba la jornada capbussant-te en les aigües de La Fontanilla o de la Fuente del Gallo, dues platges que es complementen a major gaudi de xics i grans.