La finestra indiscreta
Deixa un comentariSón quarts de dotze de la nit i, a casa, tothom dorm. Jo no. No puc. Prenc el bloc i començo a improvitzar quatre lletres mal escrites i que ragen al ritme que els dits marquen.
Finestra oberta. Un gos borda. La bozina d’un cotxe. Quatre veus i una campana ofegada pel brogit que, ara, en el silenci d’una llar adormida, s’imposa damunt la quotidiana vida familiar.
Em deixo seduir pel carrer i veig, dins l’autobus que ara passa, un senyor amb el cap pengim-penjam, cansat d’una llarga i dura jornada. Al seu costat, una xicota escolta el grup de moda en uns escarransits auriculars.
No sé perquè no hi ha ningú que vagi a pencar en aquesta meva visió nocturna a través dels sons que penetren per la finestra.
De fet, fins i tot em sembla captar un grupet d’estudiants universitaris que fan xerinola.
Avui volia parlar d’indignacions, revolucions institucionals i programes electorals tocats pel 15M, però no em surten les elevades reflexions sobre les estrelles de la política i llurs corts d’acòlits convençuts, i resto en la quotidianitat del carrer, del seu trànsit i la seva gent.
Potser tot és tan senzill com la desobedient modèstia d’un sagal creuant el carrer.