La conxorxa dels ximples
Deixa un comentariVaig saber d’en John Kennedy Toole a les pàgines del Milenio Carvalho d’en MVM i m’el vaig trobar a la Jaume Fuster de la plaça dels Josepets, aquella que els barcelonins polits van rebatejar en nom de Ferdinad de Lesseps, potser per amagar l’hospici de nouvinguts a Barcelona que la ciutat no acceptava i que van acabar parint la Vila de Gràcia.
L’edició que Columna en va fer l’any 1997 és descurada, farcida d’errades d’impressió, però aquest destret no ha pogut restar mèrits a La conxorxa dels ximples, l’opera prima i única d’aquest geni que, malauradament, ens va deixar orfes d’una veu que, en dates com la d’ahir, es troben a faltar.
Personatges com l’Ignatius, un nerd nihilista i enamorat de Boeci que enyora l’època medieval – aquella que existia abans que la gent hagués de treballar-; en Jones, un negre arquetípic i, per tant, tan rebel com explotat; o l’agent Mancuso, un enamorat de la seva feina, però denigrat pel seu cap policial i mancat del do de detectar els delinqüents que l’envolten al cor de la disbauxada Nova Orleans, fan d’aquesta disbauxada batedora d’històries aparentment mancades de relació, una crítica plena d’ironia i, amb punts de sarcasme, sobre el sistema que encara ens domina i, per tant, amb una forta càrrega d’actualitat.
En John la va escriure al 1969 i, just acabar-la, es va suïcidar, deixant-nos orfes d’un cirurgia de les lletres, les persones i les relacions socials que avui, i en la sàvia senectut de la vida, ens hagués il·luminat d’allò més als òrfes socials d’aquests temps d’ara.
Si us plau, un prec per Columna:
– Podríeu reeditar aquesta obra, mantenint-ne la impagable traducció, però solucionant-ne les errades d’edició i d’impressió?
I un segon prec per a tothom, governants, sindicalistes, violents i espontanis inclosos:
– Podríeu donar una ullada al llibre, descobrir que fa temps que anem nus, deixar-nos d’ínfules egoistes i actuar en conseqüència?