El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Han passat quatre anys i ens han tornat a cridar a les urnes per escollir els regidors que ens representaran al Ple de l’Ajuntament de Taradell. Els 13 regidors que, a mitjans de juny, escolliran al futur Alcalde del nostre benvolgut Consistori.

Com cada quatre anys, em poso el barret de politicòleg – o llicenciat en Ciències Polítiques- i em refermo en la voluntat de no fer extrapolacions de resultats a nivell nacional ni estatal. Això ja ho fan els mitjans amb abundància, demostrant un cop més la manca absoluta de pedagogia democràtica i alimentant la desencisada abstenció de la gent que cada cop es veu més lluny, fins i tot, del seu ajuntament.

Jo, com cada quatre anys, m’he esperat uns dies abans de fer la meva anàlisi dels fets. I, per fer-ho, torno a dir que les eleccions municipals, són això, municipals i, si tenen una repercussió o altre en nivells superiors és en consells comarcals i diputacions provincials, els càrrecs dels quals, són escollits indirectament pel vot a les municipals.

Feta aquesta necessària introducció, agafo les eines analítiques i em preparo per disseccionar les dades i plantejar els reptes dels elegits per la gent de Taradell.

La veu del poble
4835 veïns i veïnes de Taradell estaven cridats a les urnes. I un 42,92% d’aquests va decidir quedar-se a casa. Un rècord històric a Taradell, municipi tradicionalment molt participatiu.

El 24.32% ha votat Convergència i Unió.

El 14,23% ha optat per Esquerra + Independents.

El 7,61% ha escollit Solidaritat per la Independència.

El 4,22% ha fet regidor en Josep Ricart de la Plataforma

El 2.69% ha votat en blanc

L’1,47% ha votat el PSC-PM

I, finalment, un 0.64% van emetre vots nuls.

La ciència política tradicional no sol utilitzar els percentatges sobre el global d’electors. És normal, ja que aquesta disciplina es dedica a analitzar les relacions de poder i, per tant, només l’interessa allò que es tradueix en regidors i capacitat d’influència en els afers municipals. Però els mitjans d’informació haurien de reflectir la realitat, reflectir-la i explicar-la. I aquesta realitat és la que mostren aquests percentatges, uns percentatges que ens diuen que el partit amb major recolzament popular, no arriba ni a la tercera part del veïnat del municipi cridat a les urnes.

El poble ha parlat i, majoritàriament, ho ha fet en silenci, mut. I el seu silenci ha fet que el 5% -dels vots emesos, que no dels electors- per entrar a l’Ajuntament baixes el suficient com per a donar veu municipal a Plataforma per Catalunya. I és bo que Plataforma entri als Ajuntaments, perquè ja que hi són, ja que han nascut, ja que l’allunyament entre els governants i els ciutadans els ha deixat espai per crèixer, millor que s’expressin democràticament que no pas amb el jou i les fletxes de temps que voldríem oblidar.

La veu pels regidors
Feta la contra-anàlisi de resultats, entrem a la Sala de Plens de l’Ajuntament.

Hi entrem per certificar que, enguany – i això és una novetat a Taradell -, l’alcalde no tindrà majoria absoluta. I això no ha passat mai a la nostra vila, ja que tant en Joan Reig (1979-1987) com en Josep Munmany (1987-2007) i en Lluís Verdaguer (2007-2011) han pogut governar sense necessitat de parlar i sumar sensibilitats al seu projecte de Govern.

El primer resultat pràctic seran uns Plens i unes Comissions Informatives més llargues i plurals, ja que ja no hi ha dos veus, n’hi ha quatre i cadascuna parla amb el seu sensible accent.

Si es vol atendre a la veu de la gent – que ha emès el seu sufragi -, crec que fora bo que l’equip que ha assolit més regidors, governi en minoria. Una minoria que l’obligui a consensuar les coses amb la majoria més sòlida possible de regidors d’altres sensibilitats.

I és que, si les urnes han volgut pluralitat, caldrà exercir pluralitat: Com més sumem, més plural, i ajustada a la voluntat de la gent, serà l’acció de Govern. Difícil? És clar. La realitat és complexa i, fins ara, els Governs majoritaris l’han simplificat fins a l’extrem d’allunyar-la de la gent i permetre l’aparició d’una opció que, a molts els ha agafat per sorpresa, però que es produeix quan es deixa espai per al seu creixement.

Avui, el xec per l’Alcalde, ja no és un xec en blanc. Avui, les minories – les tres minories amb veu a l’Ajuntament – han de ser escoltades per l’equip de Govern. Fins i tot, en Ricart té la clau per obrir polítiques municipals que no agradin a la gent d’Esquerra o de la Soli de Taradell. En un 6 a 6, en Josep té la clau per a obrir les polítiques que es vulguin fer

El què no s’ha de caure és en l’error vigatà: Fer un front comú contra la Plataforma d’en Ricart, només pot afavorir a aquest darrer, ja que, com ha passat a la Ciutat dels Sants, esdevindria la única alternativa a la política tradicional que, allà, s’aplegava al voltant d’en Vila d’Abadal. Ara se les veuen magres per desmuntar el monstre que, entre tots, han acabat creant. Això si, cal màxima transparència per desmuntar les mentides i és que, com deia en Carles Capdevila a l’Ara d’ahir, “ens havíem acostumat a mitges veritats i a promeses ambigües, però els partits xenòfobs ho han superat i han aportat a la política un invent revolucionari: la promesa que pots complir sense fer res“ i posa l’exemple del candidat de Plataforma a Mollet del Vallès.

Avui, doncs, toca Sumar – mai un lema havia estat tan encertat per governar Taradell –. Sumar i escoltar el batec del poble. Escoltar el batec del poble i fer pedagogia: Educar en democràcia, en alternança, en participació, en transparència, en anar tots a una sense perdre les identitats pròpies. Només aquesta via, permetrà tornar a apropar-se a una ciutadania que ha preferit el silenci a la veu de les urnes.

La participació i la transparència de l’Ajuntament ja no són paraules de programa electoral. Ara són una necessitat bàsica per recuperar un veïnat que s’ha allunyat de la política i dels polítics – o millor dir-ho a l’inrevés? -. En les mans dels regidors, i d’aquells que ens estimem la democràcia per damunt del poder, està tornar l’Ajuntament als nostres veïns.

Bonus track: Un repàs a les coses importants que no surten als mitjans a Les altres mirades del 22M