El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Són les set, o potser les sis del matí, que amb el canvi d’hora el temps se m’ha escolat entre els dits del magí.

Sóc assegut en una cadira d’una habitació farcida de lliteres.

Som en una d’aquestes cases de colònies d’ara, d’aquestes que se s’assemblen més a un alberg que no pas a les cases de colònies on anàvem de petits.

A fora ja és de dia, però dins la casa, la son és la mestressa i senyora que domina ments i cossos dels convidats al casament.

I és que, ahir, hi va haver festa grossa ja que es dues bones persones exercien la felicitat de seguir el camí plegats, d’ancorar les seves naus en una merescuda cala d’amor i fraternitat.

Aquesta nit, somorta per la distància, m’arribava la música que m’hagués agradat ballar i, mentre el cos i el cor restaven en vigília de la més bella menuda d’aquest món, l’ànima es desplaçava a la sala on la festa rutllava entre converses, danses i combinats. Jo feia el got entre la concurrència, sortia a prendre la fresca i fer coneixences entre els congregats i pujava, ja de matinada a fer el bon son propi d’aquests esdeveniments tan nostrats.

Havíem deixat la festa en l’hora bruixa, l’hora dels contes, de la sabata perduda, de la Ventafocs i mil-i-un relats. L’havíem deixada just en l’interludi entre el sopar i el ball, iniciat amb una sorpresa que havíem assajat. Però la son, fent acte de presència, ens havia alçat per damunt la concurrència fins al pis més alt d’aquesta bonica llar rural.

I fou des d’aquí, des d’on sentírem els sons de boda bollywodenca i repassàvem els passos de la festa, tot repetint-ne alguns d’ells per treure els nervis d’una menuda que, entre la son i la vigília, no sabia que triar.

Abans de la boda india, el sopar, complert, suculent i ben regat de vi i floretes llençades als nuvis en gaudi i celebració d’un esdeveniment espectacular.

La menuda, que s’havia adormit a quarts de nou mentre l’aperitiu rondava en una nit calorosa de tardor gironina, no es va despertar fins al segon plat – cap a quarts d’onze – cridada per una festa que en desvetllava la curiositat.

I és que, acostumada a adormir-se a les vuit, va esperar l’arribada dels feliços nuvis per caure en mans de Morfeu. Ella també els volia saludar i regalar-los un somriure d’aquells que omplen el receptor de pau i felicitat.

I tot va començar a quarts de set, a la sala de balls, en l’assaig general de la dansa hindú que el pare seguia amb la pubilla als braços i els ulls brillants.

Ara, que són les vuit del matí, la menuda dorm, com la resta de convidats.

Dorm després d’una nit moguda, d’unes hores de vetlla recents on, seguint la festa, mostrava les ganes de ballar i jugar.

Dorm mentre una criatura es remou plena de vida i amb ganes de jugar.

Dorm i deixa que el pare escrigui aquestes quatre ratlles sobre les noces d’una parella que es mereix una festa com la que han encapçalat.