El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Aquest no és un apunt per a creients, agnòstics o ateus. El pot llegir un catòlic, un jueu, un mahometà o qualsevol d’altre ésser humà. Dit això, maridem en matrimoni el Nou Testament amb el Museu d’Història de Barcelona per demostrar la manera com la Colonia Faventia Iulia Augusta Pia Barcino s’escola entre les línies dels textos sagrats.

Però deixem aquest circumloqui i tanquem aquesta setmana tan familiar, tot tornant a la lectura de les escriptures en les Noces d’Or dels meus pares: Som a l’Ermita de Santa Llúcia i el capellà parla de les Bodes de Canà, tot un clàssic.

Som doncs a Qana de la Galilea, al nord-oest de Natzaret, segons les notes de la bíblia de Montserrat, que seguim en aquest relat, un xic adaptat per a tenyir-lo de modern i entenedor per al jovent d’aquest veïnat.

Els nuvis ja són casats i ben casats. De fet, la festa ja és avançada. Si fos ara, hi hauria el senyor que posa els discos i la gent ballant i ballant temes força carrinclonets, però que són hits de casament des de temps molt reculats.

Com és de suposar, s’ha begut vi a balquena i una Maria, tota atabalada, s’apropa corrent al bon Jesús i li diu:

– Reietó meu, que se’ns en va la boda a Can Pistraus. No ens queda vi!

– I què vols que hi faci, estimada? Hem fet curt i ja està. Si s’ha acabat, s’ha acabat i prou bé que ens ho hem passat.

Ella se’l mira, guaita aquella collada de llanuts que té per amics i, plorant com una magdalena, li diu a un marrec que s’estintolava, mig endormiscat, en una de les sis piques de pedra:

– Eps! Tu! Deixa de fer l’orni!

El nano fot un bot que gairebé el treu de la casa i, amb ulls encara adormits, es mira aquella dona que el reclama:

– Si, si, tu, tu. No facis aquesta cara. Fes tot allò que et digui aquest senyor. M’has entès?

– Si, si. Senyora. Si. La festa és vostre – i dirigint-se a Jesús – Què mana?

– Doncs. A veure com ho podem fer – s’ho pensa i, il·luminat, afegeix – Omple d’aigua aquestes piques.

– Però, per què, si ja s’han rentat tots?

– Que les omplis d’aigua et dic! Que ens hi va la boda?

Adormit, però encuriosit, comença a omplir les piques. I, algun dels seus companys, desvagats com ell, li donen un cop de mà, tot carretejant aigua cap aquí i cap allà.

I quina feinada que tenen, car han d’omplir tres piques d’uns sis-cents litres d’aigua. I l’aigua no la tenen pas al costat mateix, no!

En acabar, i tot suat, s’apropa el marrec al bon Jesús i li diu, mig desmaiat:

– Ja està – tot arrossegant la darrera a.

– Doncs ara, respira un parell de vegades, calma’t i treu-ne un bol. El bol el portes al cap de cerimònia i ja veuràs. Ja veuràs el què et diu aquell bon home.

Descansat, ja surt el marrec escopetejat amb el bol a la mà.

Jesús i els seus, amb la dolça Maria al seu costat, ho segueixen tot i riuen per sota el nas quan el cap del servei diu:

– On vas, tabalot?

– Tasteu això – li respon, tot allargant-li el bol.

El bon home l’agafa, en fa un glop i exclama:

– Carai! Això és vi de debò! D’on l’has tret?

– Me l’ha donat aquell senyor – diu el marrec tot mirant-se el bol que creia d’aigua, mentre el majordom s’apropa a la colla d’en Jesús.

– Tothom serveix primer un bon vi, i quan han begut a desdir, un de menys bo; però tu has guardat el bon vi fins ara. Per què no em dèieu que el tenia-ho?

– No, no. No el teníem pas. L’he hagut de fer per el arte de birlibirloque que diuen. I, com els miracles són miracles i aquest és el primer que faig, no l’he sabut fer més dolent.

Fins aquí, l’escena de les bodes bíbliques. I segur què em preguntaràs: I Barcelona? On surt Barcelona?

La resposta la trobem sota la Casa Padellàs, el trasllat de la qual va permetre rascar el passat i, entre d’altres espais i temps, trobar-hi una instal·lació vinícola i, amb ella, aquell vi fet a la Colonia Faventia Iulia Augusta Pia Barcino i que, per la seva baixa qualitat, servia per tancar les festes i les bodes, en particular.

Eus ací doncs desvetllat, el misteri de la Barcelona bíblica i, possiblement, la raó dels embriagats turistes que, de temps molt reculats, han vingut a la nostra ciutat i, per extensió a la costa vinatera.. Lloret de Mar inclòs.