El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Jo que sóc català i altre català alhora…

Deixa un comentari

… tanco la darrera pàgina del llibre a casa els pares.

És allà on el Poblenou perd el seu nom i la Maresma encara no arriba.

És el pis on vaig arribar amb pocs mesos de vida, després de néixer més a prop del Besòs que de Pedralbes.

La tanco i cloc els ulls per a reviure aquells passatges que, primer el pare, després el pare i la mare i, finalment, els seus tres fills vam viure en carn pròpia.

Nosaltres ni vam venir del sud, com tants d’altres ni som d’aquests paratges que ens van acollir.

Nosaltres que vam baixar d’Osona, vam ser rellogats, vam viure força penúries i més aventures fins a viure en aquell estatge familiar de la Maresma que, de palau gegant va passar a niu menut. Ja cooperativistes, vam venir aquí on tanco la darrera pàgina del llibre, aquella pàgina on en Paco Candel parla de mi, dels nens que, com jo, veiem el nostre entorn amb imaginació pròpia i les ensenyances de pares i mestres.

Recordo el Camp de la Bota i La Perona, les senyores que feien caritat en una guardaria que, en deixar-la a la bona de Déu, es va organitzar i es va alliberar cooperativament per a esdevenir un exemple de revolta popular en temps obtusos.

Recordo les parròquies de curas rojos, que no sabien que ho eren en molts casos, i aquell metge de fondes conviccions catòliques i espanyolistes que va posar consulta en aquests barris humils i que, anys i anys, ens ha acompanyat tota la vida. Ell era un venerat sant per la gent de la Maresma i del Sud-Oest del Besòs sencer. I sa filla encara hi fa les dents al mateix lloc, tu!

Ara, que tinc els estudis que els meus pares no van tenir, m’agrada tornar als barris on vaig néixer, veure com han canviat de fesomia, però no pas d’estadants. I és que, malgrat la cirurgia urbanística viscuda, segueixen essent portes d’accés per a immigrants d’arreu.

Nosaltres hi vam arribar d’Osona. Amb nosaltres van arribar-hi de Castella, Andalusia o Galícia. Ara, els nous altres catalans venen del Marroc, del Pakistan, de Mali, de la Xina, de l’Equador i del cor de l’Àfrica negre. I jo, no puc més que mirar-me’ls com a germans que reprodueixen allò que nosaltres vam viure. I que, si en som conscients, estan construint aquest país, tot enriquint-lo, emmotllant-s’hi com poden per a construir plegats aquest país plural i divers que se sap ric i proper a aquell que se’l vol estimar sense voler-lo uno, grande y monolingue.

Aquesta entrada s'ha publicat en 01f. ...amb bona lletra el 28 d'abril de 2014 per Lluís Mauri Sellés

  1. Bona síntesi dels records i vivències que el llibre d’en Candel t’ha desvetllat!

    Fins i tot el gorro del o la de la foto em recorda a vosaltres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.