Ja soc aquí (3ª part)… i amb una munió d’imatges a la memòria
Deixa un comentariCatalunya és màgica. El sender caminat durant aquests dies m’ha deixat un seguit d’imatges a la retina que son de dificil oblidar, sense pretendre ser exhaustiu t’en faré quatre cèntims.
De primer, en sortir de casa, la sempre misteriosa Enclusa, roca impossible que s’ofereix com a mirador privilegiat del Montseny, les Guilleries i la Plana de Vic.
Un tros més enllà, les evocadores roques de la partió dels termes de Taradell, Sant Julià i Viladrau. Si t’atanses als limits del rocam, encara pots descobrir el rostre d’una bruixa, la testa d’un calb i milers i milers de cares dibuixades pel vent i el temps.
Seguidament, si has sortit ben d’hora, és molt possible que sorprenguis els conills rossegant les restes de menjar a la balconada màgica del Santuari de Puiglagulla i que, poc després, entris en un espai encisador, en diuen Guilleries-Savassona i la seva bellesa és tal que el camí se’t desfarà sota els peus sense adonar’t-en.
És interessant la solució adoptada per superar l’Eix Transversal poc abans d’entrar al poble de Sant Julià. Una mostra de corredor biològic (suposo) força interessant i evocador.
Passat Sant Julià, el Monestir de Sant Llorenç del Munt demostra la impossibilitat i la bogeria d’ermitans i gent de religió entestada en arribar al cim de cingleres diabòliques. Més enllà, el Salt de la Minyona, ja sobre els Cingles de Savassona, t’ofereix una visió grandiosa del poble de Vilanova i del Pantà de Sau amb les Cingleres del Collsacabra al darrere. Mirant cap al sud se’t desfan els ulls dins del verd boscà del paisatge de les Guilleries tot just superat.
La remuntada dels Cingles de Tavertet es pot fer per diversos camins: Des de la pista que els resegueix per la part baixa i s’enfila a Rupit a darrera hora, fins a la més exigent de Les Gotes o la més llargueta del cingle del castell. La de Les Gotes -la que jo vaig fer- és com una escala que va pujant sense que puguis saber per on remuntaràs els cingles fins que ja ets pràcticament al cim. Val la pena fer-la, ja sigui de pujada o de baixada. La sortida del sol penjat a mitja muntanya és una imatge que resta per sempre guardada en la memòria i que ja no es pot esborrar mai més.
Un altre tram impressionant de camí és el del Portell de Sant Miquel, sobre la Vall d’en Bas i els boscos que acompanyen la baixada fins a les Comelles. El Portell és com una reproducció en miniatura de la Bretxa de Rolland als Pirineus Centrals i el bosc que l’acompanya sembla extret d’un conte de fades.
I arribem a la Fajeda d’en Jordà, bosc de roques verdes i espais ombrívols glossat per escriptors i poetes al llarg dels anys. L’Infern és verd: La Fajeda, els volcans, Sant Miquel de Sacot i la vila vella de Santa Pau suposen un passeig únic pels senderistes catalans. Caminar per aquests espais és una culminació perfecte per un camí sobrenatural que porta de la falda del Montseny als volcans garrotxins.
D’altres imatges impactants més enllà de Besalú son les extraordinàries vistes des del Santuari de la Mare de Déu del Mont, tot un espectacle del tot recomanable, i les ombres de les oliveres de la plana ampurdanesa, refugi imprescindible del rodamón estival.