El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Amb el cotxe aparcat a l’entrada de Beuda, l’Ós Bru es calça les botes de muntanya i aixeca els ulls cap al cel. Allà, lluny, penjat dalt de la muntanya s’albiren a dures penes les antenes de la Mare de Déu del Mont. Quina millor manera d’aprofitar les marques del GR que voltar la Serra del Mont, remuntar la vall de Falgars i pujar al cim més verdaguerià de Catalunya? És l’inici del segon tram d’un viatge d’estiu resseguint camins d’exili.

Els senyals del GR estant bastant ben marcats en aquest tram de territori. El sender, però, fa temps que no ha estat utilitzat o aixó és el que semblen indicar les bardisses que s’han apoderat d’un tram de senderol remuntat pel GR.

Des del cim, les vistes son excepcionals i de ben segur que van permetre Verdaguer d’inspirar-se cap al nord amb les vistes del Canigó i cap al sud amb les vistes del tant estimat i proper Montseny allargassat com l’esquena d’un animal de quatre pots. No sembla des d’aquesta posició l’esquena d’un ós en marxa?

Baixats de nou a Beuda -la propera entrada s’entretindrà més en els espais i racons descoberts en aquesta primera etapa de viatge-, una aigua i un café al Restaurant del poble preparen el descens curt fins a Besalú, vila comtal i turística que resulta ser un contrapunt ideal a la propera Santa Pau. El sender que surt de Besalú cap al nord està ben senyalitzat durant un tram molt curt de recorregut. Unes obres per obrir un nou vial tallen el GR per la meitat i obliguen a utilitzar novament el sentit de l’orientació per arribar a Beuda.

Cap al sud, un cop travessat el pont de Besalú, un aparcament de cotxes obliga al caminant a mirar el mapa, intuir el camí i descobrir en un racó un senyal del GR que permet seguir-lo, peró no fins massa lluny. Ràpidament es perden els senyals i s’ha d’usar també la orientació.

La part ampurdanesa del GR pot seguir-se pràcticament tota en cotxe:

– Primer, seguint la carretera que porta a Sant Martí Sesserres (els senyals en aquest tros son bastant correctes -pals verds de Turisme de Catalunya en la seva majoria-, tot i que a Sant Martí l’ombra d’un arbre i l’antiguitat del senyal fan el camí un pèl perdedor).

– Després, desviant-se de la nacional a Navata per pujar a Lladó. El recorregut per dins el poble s’ha de fer amb guia ja que no hi ha cap senyal. El camí cap a Sant Martí Sesserres està ben senyalitzat i no té pèrdua, peró el camí cap a Cistella comença amb el cartell típic de les poblacions de l’Empordà (un mapa del tram ampurdanès del GR amb una explicació de què és) i la indicació del camí a seguir. A la primera desviació, peró, no hi ha senyal visible. Cal girar a mà esquerra i un trosset més avall, sota una espesa olivera hi ha un dels pals de la Generalitat.

– Seguidament, agafant la GIP5101 i la GI504, carreteres que el GR va creuant, pots acostar-te al Santuari de la Mare de Déu de Vida (si t’hi acostes a peu o en bicicleta tingues cura amb els gossos que uns amos poc agradessos tenen a la casa que hi ha al costat del Santuari), a Vilarig, Terrades i Boadella d’Empordà. A cadascun d’aquests pobles, hi ha el cartell indicador que et comentava en el cas de Lladó i l’ús de la guia et permet navegar sense problemes per terres ampurdaneses.

– Finalment, la GI504 i la GI500 ens permeten resseguir el tram final del GR fins l’atzucac del nou aparcament de camions de l’entrada de La Jonquera. Un bonic final per un GR que hauria de travessar la frontera pel Coll del Lli i cloure a Las Illas, Ceret o Prada de Conflent.

Vols acabar el viatge?