El Cau de l'Ós Bru de Taradell

I és que hi ha gent per tot. Si ho dic és perquè, en aquest invent comercial i comunicatiu, hom pot arribar a trobar informacions tant inversemblants com quina va ser la seva darrera reencarnació damunt del planeta terra, quin és el seu estat (físic, intel·lectual i emocional) en una data concreta del calendari o, fins i tot, conèixer la data de la seva defunció i escatir-ne el motiu.
Comencem aquest curiós pelegrinatge, tot viatjant al passat d’un servidor segons el miniportal on, posant la informació del dia del meu naixement i el meu genere, he trobat que, en el meu darrer pas per la terra, vaig ser “un home” que va néixer “en algun lloc del territori que avui és Nord de la Xina pels volts del 1700” i que la meva professió era la d’ “ensinistrador o cridador d’ocells i d’altres animals delicats”.

Fins i tot, en fan un breu perfil piscològic del personatge en qüestió. Es veu, segons diuen, que jo vaig ser un “tipus revolucionari que inspirava canvis en totes les esferes: política, de negocis, religiosa, en la cura de la llar.” També diu que “podria haver estat un líder”. Déu n’hi do! Quina bèstia!

I encara fa més, perquè d’aquella vida es veu que n’he extret una lliçó que guia la meva reencarnació actual. Es tracta d’ “aprendre a entendre a les altres persones i a afrontar totes les dificultats de la vida amb cor alegre”. Per això, us haig d’ajudar “aportant-vos alegria d’esperit”.

Uff! Et deixa una mica tocat això de conéixer el teu passat llunyà! Valdrà més que miri com tinc els bioritmes a dia d’avui. I, per fer-ho, puc anar a Chicureo.com.

Amb el meu cicle físic al màxim, l’intel·lectual en ple descens i l’emocional per terra, abandono el món dels vius per enfrontar-me amb el dia del meu propi traspàs.

Feu silenci i acompanyeu-me a l’oracle de voyamorir.com.

Parents i parentes, amics i amigues, coneguts i conegudes, saludats i saludades, benvolguts lectors i estimades lectores, intentaré escriure la meva darrera petjada el mateix 10 de març del 2014. Aquest és el dia en que “un atac d’ansietat tot veient Gran Hermano” em farà “mossegar-me les ungles i ennuegar-me” fins a la mort.

En la mateixa làpida gòtica on assenyala aquestes dades, també hi diu que la meva dona –a qui encara no conec, per cert. Hauria d’afanyar-me a trobar-la- i els meus fills –en tindré més d’un en menys de 7 anys! Glups!- ja m’han oblidat. Colla de desagraïts!

Ara que hi penso, però. Si em tallo les ungles al ras i no veig Gran Hermano no em moriria i, so no em moro, seré immortal. Potser hauria d’enviar una carta a Tele5, demanant-los que el treguin de la graella per evitar riscos innecessaris, no?