El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Els mascles de casa estem en mode mocosete. El menut ja ho portava de Barcelona. El granadet, un servidor, s’ha costipat, entre Nadal i Sant Esteve, a Sevilla.

Dic això, així, d’entrada, perquè demano comprensió per un cap emboirat per la malaltia i incapaç de filar prim i encadenar pensaments en mode possitiu i tradicional.

Som uns innocents.

Els humans som innocents de mena. Ens creiem tots els gripaus que ens llancen i posem la il·lusió del perdut en mans de qui, posat seriós, ens assegura quin és el camí a seguir per a viure millor.

Els humans mai vivim bé. Percebem sempre que tot és millorable i per això, innocents de mena, ens creiem les paraules, que no pas els fets, d’aquells que, des d’una tribuna, un escó o la pantalla del televisor, ens prometen l’oru i el moru.

Després venen els retrets, les realitats, el llit sense fer, i tu, innocent, amb les mans buides i criticant a aquells que fan, que lluiten, que batallen, que… No parlaré d’ahir. L’espectacle mediàtic ho diu tot. Però els que ahir eren a Sabadell, avui són al carrer, al barri, retrobant-se després de la revolcada per a construir un món on el “omnia sunt communia” no sia tan sols una llatinada.