Indrets
Deixa un comentariBaixant de Taradell,
els roures desfullats
s’alcen damunt catifes grogues.
El fred no s’ha acabat.
Rere el bell mas, una font.
Al voltant, cavalls tranquils.
L’indret és la calma
d’un paisatge arranjat.
Lluny encara, ens veu Vic.
Més a prop, una font seca
i les oques cridaneres
i les gallines, que cloquegen.
Si el paradís fos a la terra
en aquest indret niaria.
Un bocí de pagesia
qu’una bona mà a servat.
País de noucentistes.
Salvatge jardí domat.
Paisatge de Catalunya
que, a mi, m’ha embruixat.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en 00d. Paraules per a Eva (i Alex), 05b. Ratlles curtes el 13 d'abril de 2015 per Lluís Mauri Sellés