El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Impúdic tastet

Deixa un comentari

El neguit aquell que et pren quan l’amor s’apropa és el que sento quan els ulls fiten els Pastuires i intueixen la Jaça de Morens.

És d’hora quan, trapelles criatures, em reveu nues del blanc mantell que us cobreix d’habitud. Enguany, voleu restar impressos en la retina de mons fills amb l’esplendor roquisser que us és pròpia. Voleu seduir-los, encisar-los, com vau fer amb mi ja fa un bon grapat d’anys.

Com un avi repapiejant, pervoco anècdotes i fets que no sé si algú escolta. No cal. És memòria automàtica de gaudis plens de paranys i aventures que no cal que escolti ningú.

Arribem a Vallter i sento els xiulets que feu en reconèixer aquella engruna que feia temps que no us visitava. Des de baix, us veig tants alts! Des de dalt, em veieu entre anorancs llampants i fòtils ressolants?

Vosaltres sou per mi, el què jo dec ser per l’encuriosida criatura que, amb quinze mesos, veu per primer cop la neu i, potser, les muntanyes.

Gràcies per no emboirar-vos.
Gràcies per somriure i deixar-me mostrar-vos a la mainada que, cops de sort, el destí m’ha donat.

Murris com sou, us pujareu els llençols l’endemà de la visita. Un llençol que haurà afectat també al bestiar del Molló Parc?

El Molló Parc és un zoològic que també em parla de temps passats.

Bèsties del Pirineu, i una cabra d’un xic més avall, em retornen per a mostrar-les a la quitxalla i la dona que fan del vital viatge, un trajecte especial.

Practicament tots els animals del Pirineu, i la cabra de més avall, tenen una anècdota viscuda quan, amb els cims, n’era maridat.

Anècdotes d’eremita, de rodamón embruixat per la bella natura, les gojes i els gegants ocults en els replecs més arcans.

I tot aquest resum d’uns temps, d’uns cims, ha estat possible fent nit a l’estació d’on va sortir la primera travessa que vaig fer de sagal.

image

Una sola nit sota el Taga. Una nit de fred i neu, i uns avis perduts, i una recerca en la que volia participar. Sagal innocent que, ja llavors, es creia el Rei de les Muntanyes.

L’estació d’Ogassa, avui Alberg, fou l’origen d’aquella travessa. I avui descobreixo que, com a molt tenia 10 anys!

Car aquesta Estació fou tancada el 17 d’octubre de 1980. I allò fou abans!

Records, memòries que tornen, instants reviscuts en companyia d’aquells que m’han fet espos i pare, feliç i responsable.

Lluís de Taradell


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.