I al principi… tot fou música
Deixa un comentari
“La maduresa de l’home consisteix a trobar la serietat que de nen posava en les seves joguines” (Friedrich Nietzsche)
Les coincidències estelars d’aquest univers etern són tant burlesques i entremeliades, que no s’estan de maridar un sublim concert de cant coral – dins d’un cicle de música i astronomia-, amb una obra literària que, enfonsada en el cor de la Barcelona compositora, es desenvolupa en la cara oculta dels sons, i amb una dansa del perfecte esport que, a Perpinyà, té en la Cobla Mil·lenària qui n’inicia el sant ritual.
Emulsió de Ferro, de Sebastià Jovani, és l’opera primma
d’un paio que viu entre les idees i les subvencions. No és pas un
retret. Es tracta d’una simple constatació que ajuda a fer-se una idea
d’allò que el lector pot trobar-se entre les pàgines d’aquest concert
de lletraimpresa: Un cant improvisat al barceloní barri de Gràcia dels anys 70 i d’una fauna que n’ha construït el seu tarannà lúdico- rebelico-festiu.
El cabaret berlinès comença d’una manera massa feixuga i hom
córre el risc d’abandonar-ne la lectura per trobar-hi massa tòpics
propis de la literatura de lladres i serenos de tots els temps. Però,
si hom aconsegueix superar aquesta primera impressió, i s’apunta al joc
d’en Sebastià, es troba un món farcit de bons i dolents i gent del
carrer que l’agafa pels ous i l’enlaira cels enllà.
Entre artistes i gitanos, hom ensuma el tuf d’etílica poesía anarcosubvencionada i s’endinsa pels calls de la gauche sublim que s’amagava rere la gauche divine amb qui compartiren temps i escenaris.
El retrat costumbrista d’un dels manobres del Gràcia Territori Sonor és farcit de cameos amb nom disfressat: Macromassa, Victor Nubla o Pascal Comelade
són alguns dels personatges que un nas atent pot recollir entre la
lletra d’aquest concert literari. Ritme de música experimental i humor
de tapes i cerveses són elements constitutius de l’obra d’un pitagòric
que, com el seu mestre, creu que: al principi… fou la música.
Una música que és en la base del via crucis de transport públic urbà fins el sublim barri de la Bonanova.
Un d’aquells indrets de la ciutat que demana de la capacitat de levitar
per tal de no embrutar-li els terres amb passes d’obrer de taverna i
línia de muntatge. Allà, a l’antiga Capella de les Mares Reparadores.
És a dir, l’actual Espai Pere Pruna, hom banya les ferides en un liniment coral farcit d’humor i savoir faire. Cinc cors de perfecte execució (l’angèlica jovenalla del Juvenil Diaula; la descarada proposta del Jove Diula; la potència sonora del Cor Albada; i la contrastada maduresa dels Cors Signum i Ariadna) ajuden a traginyolejar el trànsit de la llum a la fosca del divendres i a comprendre amb més força encara l’hermetisme que desprèn l’emulsió de ferro i les còsmiques ensenyances de Pitàgores de Samos:
“Recentment, un satèl·lit de la NASA
descobreix que el Sol emet sons amb una freqüència tres-cents cop més
baixa del que l’oïda humana pot captar. Precisament, es deia que la
música de les esferes era inaudible, no eren els sentits sinó l’intel·lecte qui la percebia; la música del Sol no se sent, s’ha descobert gràcies a l’intel·lecte.” Ens diu Bertran Romero Sala, del Cor de la Capella Francesa en el díptic del cicle ja esmentat.
Com també és inaudible a l’oïda humana el ritme de l’Aimé Giral de Perpinyà. Un ritme que, nacut en les regalades notes de la Cobla Mil·lenària -filla de la terra que va parir la sardana, és a dir, aquella que s’esten entre Figueres i Perpinyà-, continua a cop de drop i assaig.
La Mil·lenària introdueix l’espectador en el ritual usapista amb tres mostres de variada musicalitat: La Santa Espina, l’Estaca i el pasdoble valencià més internacional: El Gato Montés de l’il·lustre Manuel Penella. Després són Arlequins i els que venen de Luvernia els que marquen el ritme a cop de drop, assaig i partit emocionant.
“Els
mites, els pensaments dels filòsofs, les intuïcions sobre la natura i
l’origen de les coses acaben coincidint amb el que ens diu la ciència
sobre la realitat”, una realitat que es vesteix de sang i or i musica estel·lar.