El Cau de l'Ós Bru de Taradell

I he vist éssers extraordinaris removent-se com àgils balenes dins maternals i càlides tasques. He tastat l’alè gèlid dels vents del Sacre Imperi. I tot ho he fet a lloms d’una sirena i en companyia dels millors navegants que un bon polissó pugui desitjar.

I n’he tornat!

N’he tornat amb renovellada ànima.

He tornat dels carnavalescos mars de terres llunyanes, de terres fredes, però habitades per éssers propers i ardents com guspires del foc potent que serva els sentiments dins llur seca gola.

I he tornat amb el cos sencer i l’ànima encara més reforçada.

De port en port, de bar en bar, de barra en barra, els pirates hem compartit hores de disbauxa amb bombers, pallassos, toreros portuguesos, cowboys, elvispresleys, infermeres, pastanagues i porquets. Personatges de vida efímera com les festes del rei Karneval que celebren per aquestes contrades de manera desbocada.

Barbarossaplatz!

Divendres de pirates camuflats. De pirates sense disfressa en terra de toreros en plena faena de lídia multicultural. “Eh! Eh! Vaquiya” Eterna batalla que la disbauxa teixeix en aquestes contrades, com en qualsevol altre del món mundial.
Dissabte de pirates vora el riu. De pirates navegant de bar en bar, de plaça en plaça, de cervesa en Glühwein i de Glühwein en cervesa. Escalforeta carnavalesca al so dels càntics germànics que agermanen les races que s’apleguen en les tasques de la ciutat dels Reis Mags.
Diumenge, de batucades infernals, d’orquestres de carrer que tomben la nevada i fan dansar la gent. Cap al tard, visitem un cau de llops.

Estassats al seu aire, recorden els multiculturals xais que han xuclat enmig de la carnavalesca tempesta. Nosaltres, ens els mirem i ens cauen bé. Fins i tot, pensem que alguna nit, podríem acompanyar-los de cacera.

Però Colònia fuig. I el camí de retorn per Weeze és llarg i carregat de somnífers. Car la festa es paga amb son, i l’autocar, un cop vençudes les platges de Dusseldorf, ens serveix de bressol per gronxar els dolços records d’una més que agraïda festa.

Nàufrag multicultural d’un Carnaval com cal, m’he vist allunyat del Cau uns dies. I la feina de recompondre les naus, m’ha deixat sense escrits fins aquest que teniu a les mans.

Aquestes ratlles breus que encara es mouen entre les tenebres de pirates, loups garous i blanques nevades que envolten el dom, el Rin i la Plaça del primer gran pirata de la història, el pare putatiu del sempre simpàtic i viu Baudolino.