Goodbye Sevilla
Deixa un comentariEscric estirat al llit. És de nit i l’Eva dorm al meu costat. L’Alex, nerviós potser, no vol adormir-se i demà tindrà son.
Tornem a Barcelona. Tornem de nou en tren i sortint a les petites. Marxem d’una Sevilla que ha entrat al nou any plorant. Pluja fina, xirimiri euskaldun que, pensaments els meus, devia encarregar en Fermin Muguruza quan va passar per aquí a fer la Guerra amb en Refree i l’Albert Pla.
Sevilla ens deixa un bon sabor de boca, un molt de família i jocs de quitxalla, l’aroma de Triana i del riu, l’amor d’una patria sobrevinguda i que es fa estimar.
Tornem a Barcelona. Hi tornem per viure la il·lusió dels Mags i la saviesa d’un avi que en farà 80 acompanyat de llurs més directes familiars.
Alguns diran que tot això són foteses, que lo important va per un altre costat, però és en les coses menudes, en la bonhomia i els detalls on es va construint una pàtria, la pàtria de la cordialitat.
Lluís de Taradell