El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Give peace a chance

Deixa un comentari

Algú se’n recorda de les parades contra la Guerra de l’Iraq? Manifestacions simultànies a les principals ciutats del món i amb una força renovellada a la Barcelona pre-Fòrum. La meva entrada d’avui és la recuperació d’una aportació feta a la Revista dels Castellers de Barcelona en relació a aquesta temàtica. És interessant rellegir-la un any i mig després.

"Camarades" – va dir Napoleon tranquil·lament- "sabeu qui n’és el responsable? Sabeu qui ha vingut de nit i ha enderrocat el nostre molí? SNOWBALL!" va bramar sobtadament, "Snowball ho ha fet! En llur malignitat, pensant en parar els nostres plans i venjar-se de la seva ignominiosa expulsió, aquest traïdor s’ha escapolit aprofitant la fosca i ha destruit els fruits del nostre treball: Camarades, ara i aquí sentenció Snowball a mort. Anomanaré "Heroi dels Animals de Segon Nivell" i donaré mig grapat de pomes a qualsevol animal que ens ajudi a capturar-lo. I un grapat sencer a qui ens el porti viu!"

Tinc gravada a la memòria la ciutat de Nova York que em va acollir l’estiu del 2001, la residència jueva que em va allotjar, el centre islàmic fronterer entre el meu barri, el jueu, i el Harlem hispà amb el seu camp d’esports on jugaven jueus i musulmans. Tinc gravat a la memòria el taxista úrdu que em va conduir de matinada de Central Station al carrer 92, en ple barri jueu. I em pregunto moltes vegades si ara també m’hi conduiria, si encara juguen plegats a la mesquita del Harlem hispà i m’he preguntat també, a qui han beneficiat uns atemptats com els de l’11 de setembre del 2001.

M’han demanat que faci memòria de la meva participació en els actes contra la guerra a l’Iraq i he decidit començar amb un condicionant que m’ha fet actuar de la manera en la que ho he fet durant els dies del pre-conflicte, del conflicte i del post-conflicte (?). Vaig anar a la primera manifestació, la mundial, la simultània, la de la barreja d’abrics de pell i "xupes" de cuir i em vaig sentir menys sól enfront de la injusticia; vaig fer tancades de llums i cacerolades, però, sobretot, vaig decidir moure’m a través d’Internet. Un grup de castellers deveu haver acabat farts dels meus correus electrònics intentant buscar perquès d’un conflicte sagnant sense raons aparents. I la meva tònica ha estat aquesta durant tot el conflicte: informar-me de tot el que passava, tragant informació de tot tipus, des de la oferta per Washington fins a la de les pàgines dels ministeris iraquians, des de les opinions dels pensadors àrabs fins als llibres més pro-belicistes publicats. Necessitava un per què de l’atac i saber si la girada de cervell era general als Estats Units -un país que m’atrau- o era d’una minoria. Finalment, vaig seguir les informacions de Cities for Peace -una iniciativa local en la que participava la ciutat de Nova York en contra dels atacs- i del col·lectiu United for Peace and Justice -que utilitzant eslogans com Peace is Patriotic ("la pau és patriòtica") i generant manuals d’actuació en les manifestacions, lluitaven des del cor de l’imperi contra una guerra injusta. Alguns missatges de suport amb el meu anglés "macarronic" vaig enviar a aquest col·lectiu.

Finalment, i també a través d’Internet, vaig mantenir una aferrissada discussió amb un partidari del conflicte, una discussió per correu electrònic en la que vaig aprofitar els raonaments presentats per la gent de United for Peace i que va acabar per part del meu interlocutor, reconeixent que el conflicte havia estat una resposta massa forta, que el canvi d’arguments per iniciar-lo per part dels governants dels Estats Units provocaven un recel en la població i que el benvolgut president del Regne d’Espanya estava actuant contra els interessos d’Europa recolzant un atac massiu. Una petita victòria consoladora enmig d’un femer de proporcions immenses i del qual encara no en coneixem el final.

Jo crec que tot el que es va fer va servir per alguna cosa, que el fet de convertir Barcelona en la capital de la pau va ser possitiu i que si les coses es fan bé, el Fòrum Universal de les Cultures, hauria d’ajudar en el coneixement mutu entre la gent i hauria de permetre regenerar el diàleg trencat a Nacions Unides. No ho sé, ha estat un bon inici per canviar les coses, però encara tenim 23 conflictes sagnants al món a part del de l’Iraq -encara obert- i el d’Euskadi -que alguns s’entesten a obrir-, encara tenim moltes dictadures obertes, però sembla que la gent prefereix Hotels Glam, OTs i famosos simulant que pasen gana en una illa paradisiaca sentats sobre les poltrones d’Occident que intentar moures per fer un món més just. S’ha començat una bona tasca, peró serem capaços de mantenir-la i acabar-la? Per qué jo encara hem pregunto a qui beneficia el 09/11 i en la resposta sempre hi tinc el fet que als àrabs i als musulmans ja es veu que no…

Aquesta entrada s'ha publicat en 03a. Política el 9 de desembre de 2004 per Lluís Mauri Sellés

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.