Font Pomereta
Deixa un comentariSi puges a la creu des de Taradell, Fí de Províncies o Sobrevia és molt probable que te la trobis ben recollida en l’últim tram boscós abans dels prats alpins que enfilen el Montseny. És la Font Pomereta.
Caçadors, tudons, potser algun bolataire, conills, excursionistes, senglars i genets son alguns dels visitants d’aquesta Font d’aigua fresca i agradable que ha sadollat moltes boques assedegades.
Una llegenda, un escrit, ens situa on som mentres descansem abans de fer el darrer tram fins a la Creu del Matagalls, un dels cims més bells de Catalunya, un cim on sembla que tothom hi pot pujar, peró que si no et dona el seu permís i et cobreix de boira, núvols negres o tempesta esdevé un pic tant o més perillós que els grans cims del Pirineu.
El camí et mena del roquissar als camps, dels camps als boscos, dels boscos a la Font i de la Font als prats on jeuen les vaques, el sol aclapara els montanyencs i el vent pot suavitzar la calorada. No gaire lluny i a contra llum l’ermita de Sant Miquel dels Barretons sembla espiar el Santuari de Sant Segimon. És el Montseny.
Els bons aires que respiro,
aquí dalt son catalans:
les persones que mi albiro
em fan cara de germans.
Francesc Casasas i Amigó