El Cau de l'Ós Bru de Taradell

I com passa el temps, tú!

Avui fa exactament un any que escrivia per primera vegada en aquest quadern. Començava poc abans de les set del vespre i ho feia presentant-me.

Diuen que és simptoma de bona educació fer-ho en arribar en un lloc, oi?

Doncs jo desembarcava a can Partal d’aital faisó i amb la sana intenció de testejar aquest nou mitjà i traslladar-hi informacions i vincles de la meva vila, de la meva comarca, de les meves excursions i dels meus viatges.

Crec haver-ho fet amb certa regularitat i sé del cert que, de tant en tant, algú s’ha apropat a descansar al cau de l’ós, deixar la seva empremta en forma de comentari o passar sigilosament sense fer soroll ni molestar la bèstia adormida.

Et demano excuses si alguna resposta t’ha molestat, però ja se sap que els óssos podem ser tant bonhomiosos com brutals. Ens perd la sang que ens bull i la fam que ens torna ferotges, però intentem pasturar pels boscos sense fer mal a ningú, furtant la mel de les abelles i oferint-te-la amb la persimonia dels grans mamífers.

Vaig començar ben d’hora amb un solitari viatge de llarg abast resseguint el camí dels exiliats i rebia les primeres empremtes després d’uns dies per les capçaleres del Ter i El Freser.

T’en recordes? Recordes la manera que et vaig presentar la Festa Major de Taradell? Vols fer memòria? Sometent o bandoler? Una Festa que sempre acaba bé.

De viatges no només n’hem fet en temps present, ara ja passat, sinó que hem anat molt més lluny encara. Hem lluitat amb occitans i catalans a Muret, hem reviscut els darrers glops vitals d’en Companys i d’en Seguí, hem visitat a la Gracieta i la Maria pel Poblenou, mossèn Pladevall ens ha acompanyat a La Font Gran i a veure en Pepitu Sellés fent balcons i hem donat un cop de mà a un grup de segadors fent anar el volant.

Hem vist les dues Brussel·les, hem xerrat en anglès a Astúries, hem gratat la lluna ben arrelats a la terra i hem esquinçat la nit a l’encalç de l’amistat, però sempre, sempre, m’has tornat a casa, encara que només hagi estat per mirar les postes de sol, recordar vells poetes d’antany, portar-te a mercat o rebre el millor regal de la meva curta vida.

El Doctorat, les amistats, un tast de política local i un bon glop de feina diària m’han permès anar desgranant missatges en aquest modest quadern i oferir-te un espai de repós anecdòtic, un cau on descansar dels embats de la vida i recuperar l’alè per seguir endavant.

Si t’ha agradat el que t’he explicat, jo ja em sentiré ben pegat. Per què com diu Thoreau “són massa pures per tenir valor en el mercat; no contenen escoria”, però com diu la nova dita: “no diguis mai a un mai”. M’acompanyes un any més?