Et daré tot això, si als meus peus et postres
Deixa un comentariAssegut al balconet de casa, alço els ulls i veig la lluminària que encimbella el cim del meu davant. Als seus peus un excels palau i, entre l’un i l’altre, una filera de llumenetes indiquen, ara ho sé, la pujada del Funicular, excelsa escala de l’enteniment vers el mirador més preuat.
Els orígens socials del cim són una batalla entre el fanatisme i el racionalisme, entre la religió i la ciència, entre… Anem a pams. A banda i banda es movien un munt de calers. Massa potser per una ciutat romàntica com aquesta.
Fins no fa gaire, el Tibi dabo era el temible Puig de l’Àliga, privilegiat mirador sobre un Pla de Barcelona que trencava les cotilles de les seves muralles per anar fagocitant els hostalatges on s’acollien els que, arribada la nit, havien d’esperar que les portes s’obrissin l’endemà.
És en aquest moment que comencen a construir-se palaus i cases, a esventrar-se la Barcelona del passat i a començar -potser un xic més tard- a inventar-se un barri Gòtic que és l’orgull de la gent del Pla.
En aquests temps, com en tants d’altres, hi havia gent més closa i gent més oberta. I aquesta gent creuava llurs silencioses armes i protagonitzava batalles entre gegants de les quals el poble pla sempre en sortia mal parat.
Un dels del bàndol del progrés era el Doctor Andreu, el de les pastilles. Ell, abans que ningú, va veure les possibilitats d’aquell mirador tan alçat i cap allà va dirigir els seus esforços amb una sola idea al cap: fer-lo atractiu per a xics i grans.
En l’aventura l’acompanyaren, sembla ser, d’altres prohoms de butxaca ampla i esperit aparentment filantròpic que ara viuen entre nosaltres en forma de plaça, carrer o casa: en Teodor Roviralta, en Ròmul Bosch i Alsina o en Romà Macaya i Gibert.
Va de retro Satanas! Els plans del insigne farmacèutic i els arrauxats prohoms de la industrià i la urbanitat, toparen amb una resistència que potser han ocultat les atraccions que s’hi han fet forat.
I és que l’any 1876, dotze cavallers de la Junta de Caballeros Católicos es fan amb les terres del cim, ensumant-se que el llibertinatge del diable se’n vol agenciar. Cedit als salesians, hi fan una ermita i ja amb el Parc d’Atraccions en dança hi fan un temple en remembrança que aquell cim és el far de la cristiandat sobre la Barcelona macarra i obrera, industrial i plural que als seus peus s’ha desenvolupat.
Alço els ulls cap al Puig de l’Àliga, i m’enlluerna el passat!. La lluminària que els salesians, com un ciri gegant, hi han encés em fa cloure un xic els ulls. Ells tenen el cim, ells em mostren la flama, però el Parc d’Atraccions l’hi és al davant i, als seus peus, en clar vassallatge, hi ha un excels palau.