El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Enguany, també us n’escric una

Deixa un comentari
Taradell, a 3 de desembre de 2009

Remitent:
L´Ós Bru de Taradell
El Cau de l’Ós Bru
08552 – Taradell

Destinatari:
SS.MM. Melcior, Gaspar i Baltasar
Palau Reial, Orient

Benvolgudes i sempre benvingudes Majestats,

Seguint els mots del mestre Gaudí, torno a esprémer un xic l’originalitat i retorno, doncs, a l’origen. Un origen que, com molt bé sabeu, rau en la màgia i la il·lusió que oferiu a xics i grans encara que sia una sola nit a l’any.

Enguany, m’avanço una mica a la tradicional diada del Bisbetó, però és que aquell dia seré lluny de l’ordinador i més val avançar feina, oi?

De fet, i per seguir amb l’excusa, haig de dir que seré voltant per l’alt país d’en Verdaguer i en Macià, d’en Macià i en Bosch de la Trinxeria, d’en Bosch de la Trinxeria i dels Angeletes de la Terra. Aixó sí, a mi no em mancarà pas la sal, car enguany la sal de la vida ha estat el reeixit resultat de la tant repetida demanda d’un “bri d’amor i un molt de respecte entre les persones que han estat, que hi són i que vindran”. Ara, jo sempre parlava a l’engròs i, ara entenc, que això del bri d’amor és a la menuda… o potser no?

Entrant en matèria… enguany… enguany… ara que hi penso, enguany no tinc pas res a demanar-vos. I és que ¿què pot faltar a algú que ho té tot o té la força per assolir-ho?

Tinc amor, tinc amistat, tinc ganes de viure, tinc respecte i companyia, tinc salut, tinc voluntat, tinc… Què puc voler més?

Passeu de llarg el portal de casa, doncs, No em deixeu ni la samarra negra dels All Blacks, ni diners, ni llibres, ni res. No em deixeu el CD de Nadales on surten els Lax’n’busto amb la coral del Vendrell (ni que sigui gravat en mp3), ni tant sols el “Bed&Breakfast” de Els Amics de les Arts. No em deixeu res de res. Bé, si, potser un xic de carbó per recordar-me que encara no sóc prou bó.

Aixó sí, doneu salut a la xixeta i la seva família, salut, amor i manca de cabòries, doneu-ho també als de casa i als amics i als coneguts i, fins i tot, als saludats i als que no conec  gens ni mica.

Per casa no cal que hi passeu enguany. I, si no us en sabeu estar, passeu-hi ni que sigui per fer-hi parada i fonda. La ratafia és al lloc de sempre i trobareu alguna coseta a la nevera. Ja sabeu on és la cafetera, oi? Doncs aixó, pareu a fer un mos, si teniu una micona de temps, i seguiu repartint il·lusions per aquests móns de Déu.

Apa, doncs, una forta abraçada del sempre vostre,

L’Usitu Panda (de retorn a la terra de l’ós)


  1. Avui, mira per on, volia escriure la carta als reis (igual que tu) però en vista del mal humor que tinc, ho deixaré per demà!
    De fet, no cal que els hi demani re. Avui he llegit un post (aquest) que m’ha impregnat de bon humor. Amb això en tinc ben bé prou.
    Que la il.lusió mai t’abandoni!
    Felicitats pel post, Lluís.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.