El Cau de l'Ós Bru de Taradell

En dos apunts previs d’aquest cau, et parlava del poblat bandoler i, conjuntament amb la caminada del Centre, del teatre al carrer que, per segon any, s’ha afegit a la Festa d’en Toca-sons.

Avui, encara en plena ressaca, intento fer un tomb per la Festa d’en Toca-sons, la tradicional, la de sempre, la del 24 i 25 d’agost. Però no sé si me’n sortiré gaire, car encara tinc la Festa al coll.

El dia 24, el sometent es va adaptar millor a l’època i, a
diferència d’anys precedents, va venir cadascú de casa, en sentir el
toc de sometent. El pregó, amb un agutzil tradicionalment vinculat al
poble i la seva gent, va comptar amb sometents amb caràcter: un savi,
un nerviós, un poruc, un bandoler reconvertit i el vell i el novell,
que van donar més ritme a una tarda en què es va voltar al poble per a
resguard de la gent.

Ahir al matí, esmorzar a les vuit i ronda de sometent per la vila de
Taradell. Trabucades, un xic de teatre, força gresca i rebombori al
mercat. Un mercat que, any rere any, creix en parades i, si no s’atura,
amenaça ja amb sortir de la sagrera que volta l’esglèsia parroquial.

A la tarda, la festa va continuar com
d’habitud i es va conéixer qui era el Toca’09, el dissetè toca-sons
que, de nou va aterrir Taradell, amb la colla de bandolers. Una batalla
general, seguida d’una batussa amb espases, va ser un dels punts de la
ronda, una ronda que, enguany, ha tingut quitxalla plorant i mares amb
corrons fent córrer als bandolers.

Tarda de pluja fina, sembla que la porti el bandoler, però que va començar a remetre, mentres es desenvolupava un judici suau de gestos i dur de paraules.

Finalment, en Toca-sons, a punt de fugir, es veu assetjat per la
mort que se l’emporta, aquest any sí, cap a l’altra banda del riu… o,
potser no?

Caldrà veure-ho l’any vinent.