El Cau de l'Ós Bru de Taradell

En Lafarga lliga les consultes sobiranistes – amb la plataforma Gràcia Decideix de fons -, una agrupació que, sota el nom Gent de Gràcia, porta de corcoll als partits tradicionals, i un diari que ens parla dels anys en què Gràcia fou vila independent per obra i gràcia d’un grapat de polítics d’empenta i la signatura de la Reina Isabel. En aquells temps, Gràcia va veure néixer el seu campanar laic, els seus mercats i bona part dels carrers que hom s’hi troba. I el lector es veu abocat a llegir passatges de la història d’una vila que, tot i pertànyer a la ciutat de Barcelona, no ha perdut ni un bri de la personalitat que la va caracteritzar des dels temps dels Josepets. Un bon exemple de la literatura de proximitat. Un món literari que sembla viure entre les grans editorials i els seus drets de propietat, i l’autoedició i els drets d’autoria i lliure distribució. Es tracta de llibres que neixen en un entorn determinat, parlen d’aquest entorn i es distribueixen a través dels mitjans electrònics més moderns, però, sobre tot, en les botigues del lloc on centren la seva acció. Així, per trobar El rellotger de Gràcia cal anar a les llibreries de Gràcia o, per trobar-ne sobre el Poblenou, cal apropar-se a les llibreries d’aquest barri mariner, obrer i barceloní.

La novetat de l’obra d’en Joan Lafarga, en relació a les obres tradicionals amb les que comparteix món, és que es tracta d’una obra de ficció narrativa, d’una novel·la, d’un retorn – si es vol – de la literatura d’en Xavier Benguerel: aquella que novel·lava la història d’un determinat lloc del món. Certament, és agosarat posar en Lafarga al costat d’un dels mites del realisme social, oi més quan ens trobem davant de la seva primera obra, però la remor literària de fons és compartida.

I el fet és que no ens trobem davant d’un cas aïllat, car la literatura de proximitat m’ha arribat també a través d’un punt de llibre ben posat al Jo confesso d’en Jaume Cabré que uns Reis Mags força murris devien treure d’una llibreria del Districte de Sant Martí de Provençals. El llibre publicitat d’aital subtil manera és el de les Penúrias exiquisitas d’en César Blanco, una altra opera prima que em crida l’atenció d’una manera tan pregona com els Paseos con mi madre, per les vores del Besòs. Una obra de Javier Pérez Andújar que supera les barreres de la proximitat al ser publicada per una de les grans de la indústria editorial: Tusquets. Un llibre que em va arribar a través d’una encertadíssima columna sobre els fets del Besòs d’aquest passat Nadal. I és que la meva infància són records de les vores del Besòs.