El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

El que no es paga amb diners es paga amb dinars

Deixa un comentari

Diumenge al matí plovisqueja a la plana de Vic. A Barcelona, hi fa sol.

Camí del local, m’aturo a contemplar escenes de cap de setmana: Famílies patinant per la Diagonal… famílies rodant amb bicicletes… sagals fent l’animal amb taules de patinatge…

Al Clot de la Mel hi fan futbol. Partits de quitxalla que se succeeixen un darrere l’altre en eterna processó, tot encenent passions al camp i a la graderia. De fet, sembla que no hi hagi entrenador. Si de cas, hi ha entrenadors –així, en plural-. Entrenadors que no seuen a la banqueta, no! I és que són Són els pares dels xavals. Homes cepats i fets que bramen als nins perquè corrin i llancen gripaus a un àrbitre que no gosa a demanar-los la necessària calma.

L’oloreta de la la xup-xup, m’estira del nas cap al local…
I és que al pati d’assaig, l’equip de cuina habitual, més algun nou adepte a la causa dels fogons, rodeja tres immenses paelles fumejant.

En destapar-ne una, la boca se’m fa aigua: Trossos de pollastre i de
conill fan la dansa del foc amb un bon aplec de cargols en salsa. La
següent tapa, d’ingredients similars, permuta els cargols per patates.
Un bé de Déu de menjar i una colla que somriu i fa tabola. Aroma tradicional!

Dins la pista d’assaig, taules i més taules, cadires i més cadires, i
gent que acaba de guarnir l’espai per l’acte final del dia més llarg
dels castellers de Barcelona. I és que el dia de la colla és una
jornada de 72 hores plenes d’activitats destinades a tots els públics,
a totes les generacions que s’apleguen en una colla castellera com la
nostra.

Dalt de tot, a la sala d’actes, les primeres imatges d’un reportatge
sobre una xiqueta del Moçambic que va passar un temps amb nosaltres.
L’espai és ple de gom a gom. La gent se l’estimava… o potser se
l’estima també ara.

En acabat, els tiquets de l’àpat, recollida de loteria i la primera
mostra de què acaba una temporada, però comença una commemoració: els
40 anys de la colla barcelonina!

El calendari, la suara esmentada mostra, és
un compendi de records de la nostra història: dades i imatges que hem
anat construïnt entre tots amb la modèstia i la tranquil·litat que demana l’exercici que ens agermana, places i més places, camps de joc d’alegries i tristeses castelleres, …

La cap de colla recull tiquets a
l’entrada (encara no n’ha tingut prou de servir a la llopada?). Baixem les escales de nou, les taules són força plenes ara. Però permet-me que et
deixi aquí. I és que parlar amb la boca plena és mostra de mala educació
i, a més a més, avui és dia per compartir-lo amb la família de camisa
vermella
.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.