El procés de la vergonya
Deixa un comentariAquest divendres volia parlar de Gladys del Estal, la víctima innocent de Tudela, de la qual dimarts passat es van commemorar els 35 anys del seu assassinat. També, pensava jo, parlaria del bon patufet que es va fent dins el beneït cos de la dona que ha decidit fer camí al meu costat. Però tot això ha quedat anul·lat, diluït i trepitjat per una flagrant injustícia amb un company de colla que silencien tots els mitjans.
En Sergi és a Can Brians per haver estat en el lloc just en el moment equivocat i la solidaritat entre castellers porta una setmana llarga corrent per Internet i places.
Tot va començar un dimecres al vespre, al carrer Blasco de Sants. En Sergi va anar a Plaça de Sants per a participar en la cassolada i manifestació de Can Vies. Quan els organitzadors van donar per acabada la manifestació va anar a fer el got – potser un hàbit, potser una necessitat-, i, quan tot semblava més calmat, va sortir-ne per tornar cap a casa.
Allà era ell, camí de casa, quan un grupet de gent va passar corrent i fugint d’una de les unitats de la BRIMO que els anava a l’encalç. Confiat de la seva innocència, no va corre. I així fou com, sense cap mena de resistència, fou detingut.
Un col·lapse als jutgats pel volum de detinguts de dimecres, el va portar davant d’un togat que, a diferència de la resta, en va decretar una presó preventiva injusta, un càstig excepcional i, en aquest cas, innecessari, segons sembla per un suposat ‘risc de fugida’ que, com podreu veure, és del tot inexistent.
Els Castellers de Barcelona enguany fem 45 anys i ell és un dels organitzadors de les activitats de l’Aniversari, a més de participar en l’equip de xarxes socials de la colla – trobem a faltar les seves piulades, aquells que estem un xic lluny d’assajos i places- i d’ajudar activament en la sistematització i organització de l’Arxiu de la colla.
No creus que té massa feina com per plantejar-se fugir?
Oi més quan la seva innocència és més que provada pel tarannà i trajectòria cívica, pacífica i cohesionadora del bo d’en Sergi.
El millor de tot plegat és la resposta de la colla. L’entitat barcelonina – Creu de Sant Jordi, Medalla d’Honor de la Ciutat, aportadora del valor de la ‘germanor’ en la vella llegenda de ‘força, equilibri, valor i seny’ -, està més unida que mai. Ho està en la defensa d’allò que no caldria defensar: la innocència i la llibertat d’un puntal cohesionador de Castellers de Barcelona.
I és la resposta de la colla, la que em porta bells records d’aquell any en què, essent encara Relacions Públiques de l’entitat, vaig ser ingressat a l’Hospital i, tocant la mort, vaig sentir l’escalf dels companys que feien realitat un somni compartit pels membres d’aquella Junta.
Encara conservo el quadre del 3 de 7 que, conjuntament amb el Centre Excursionista de Catalunya, es va fer al cim del Puigmal. Jo, me’n vaig sortir, i n’estic segur que sentir al col·lectiu implicat, em va ajudar a sortir-me’n.
Tot això em retorna i ho aboco en digital, perquè sé que, ara, amb el Sergi, ens en sortirem altra vegada. Davant tenim unes institucions que haurien de garantir les nostres llibertats, la nostra seguretat, però que són incapaces, sembla, de reconèixer el seu error. Davant tenim uns mitjans agafats a contrapeu i que s’atrinxeren en la defensa de l’Ajuntament o de Can Vies, segons uns interessos que no entenc.
Però si aquest país es vol lliure i democràtic, que un jutge i un fiscal reconeguin que l’han errada hauria de ser possible.
Confiem en la humanitat dels funcionaris implicats i, si mantenen el risc de fugida, jo em comprometo a posar el Sergi sota la meva tutela. Credencials: Ser treballador del sector públic (i amb triennis!), tenir un historial immaculat amb la justícia i estar fermament arrelat amb propietats i descendència.
Mostra el teu suport per la seva innocència, abans no es faci realitat la distopia de Niemuller.