El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Segur que avui et podria parlar de dates assenyalades, podria comparar-te celebracions, podria endinsar-me en l’esvoranc cada cop més pregon entre Catalunya i Espanya, entre aquí i allà, entre el català i el castellà, entre els dragons i els lleons, entre culers i merengons, però… ves per on, no em ve de gust. No em ve de gust, perquè n’estic segur que els diaris, els blocs i tota la internet anirà plena d’aquestes reflexions i que, algun dia, potser les llegiràs en algun altre costat.

Per aquest motiu, jo només t’apuntaré que avui, gràcies a la festa, podré treballar, podré treballar en aquesta il·lusionant feina que és la creació del teu niu nou.

I és que avui portem un nou branquilló del teu nou niu. Un branquilló que, a força de braços familiars, ha anat de La Palma de Cervelló a Taradell i, finalment, de Taradell a Gràcia, al nou niu que et servirà per eixamplar els pulmons amb els plors de les primeres jornades.

Suposo que la lectura que tinc entre les mans – “La magia de la realidad” d’en Richard Dawkins – té alguna cosa a veure amb la visió que avui tinc de tu i, sobre tot, de mi mateix: “Màquines de supervivència” per als gens que portem entortolligats en espiral eterna.

Sempre havia sospitat que algú em controlava i em dirigia, que hi havia alguna cosa remenuda que manipulava les meves accions de manera molt subtil. Ara sé, si més no és el que en trec d’aquesta lectura, que aquesta cosa en són moltes i que van mudant de màquina en màquina, es van aplegant en noves màquines i tot, deixa’m ser un xic egocèntric, amb l’objectiu d’anar millorant el seu vehicle de transport temporal.

Els gens! Diminutes anelletes invisibles que, com pencaires minairons del Pirineu, es destapen amb l’impacte còsmic i atzarós d’un coit convencional.

Tu, Eva, si les teories de l’evolució són encertades, seràs una nova màquina de supervivència per als nostres gens, un fòtil més avançat que no pas jo, un estri més adaptat a la teva realitat, un nou llaç que t’hauràs d’anar preparant per deixar lloc a la teva descendència en aquest món farcit de màgia i meravella.

Ara. Just ara que veig proper el teu naixement, tot el temps es concentra en un instant i sé del cert que és possible convertir granotes en prínceps i carbasses en carruatges. Si més no, el secret de les fades se’m bada com una tulipa que s’obra amb el suau toc d’un raig de sol:

El poder de les fades rau en accelerar el temps.
El poder de les fades rau en concentrar tot l’esdevenir en un attosegon.
L’attosegon del primer contacte entre tu i jo.

Nota:
Un attosegon és la porció de temps més petita que coneixem a dia d’avui. Un attosegon és a un segon, el que un segon és a l’edat total de l’univers (d’uns 14.000 millons d’anys) – Font: Curiositats.cat.