El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

El nostre Procés no és el de Kafka, però podria ser-ho

Deixa un comentari

Han passat cinc dies de les eleccions municipals i autonòmiques a la pell de brau. Unes eleccions que, percepció de mitjans de comunicació i d’altres àmbits personals i professionals, han fet trontollar governs i administracions com no es veia des de les primeres eleccions dins d’aquest sistema democràtic constitucional.

Un servidor que viu a cavall entre Taradell i Barcelona, no es pot estar d’analitzar un xic l’estat de la qüestió amb una doble mirada.

Amb ulls de taradellenc, l’horror per la victòria de les candidatures de confluència a l’Àrea Metropolitana, se’m fa present. Cal tenir en compte que els meus ulls són acostumats a una realitat política pròpia on la independència és el pal de paller d’un municipi on CiU ha recuperat la majoria absoluta, Esquerra ha millorat el seu número de vots i, fins i tot, Solidaritat per la Independència (SI) ha assolit representació.

En aquest oasi de pau, no s’entén la dèria dels barcelonins per a seguir formant part d’Espanya i no tenir la visió evident de ser els ciutadans de la capital d’un Estat propi on lligarem els gossos amb llonganisses. I aquesta es la visió de la victòria electoral de Barcelona en Comú i d’altres llistes de confluència a la conurbació barcelonina que sembla que tenim per aquests verals.

No sé quina opinió tenen els meus convilatans, en canvi, sobre el fet que l’Alcalde sortint del veí municipi de Seva esdevingui Alcalde-President de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Sant Miquel de Balenyà, és a dir, que vulgui servir a la meitat dels habitants que servia en el vell càrrec municipal. Però en la voluntat de servei de l’Eric Vila  podria ser que, començo a posar-me les ulleres barcelonines, tinguem el desllorigador dels resultats de Barcelona i el seu efecte sobre la independència del país.

La EMD de Sant Miquel de Balenyà és una vella aspiració d’un poble que es volia independent dels quatre municipis on s’ubicava. El procés de segregació subsegüent va acabar pels temps olímpics, sinó em falla la memòria, amb la integració, per decret de govern de la Generalitat, al municipi de Seva i no pas amb una segregació que, en el referèndum celebrat, no va assolir els suports suficients a la Quadra de Miramberg o Torrellebreta, que encara avui pertany al municipi de Malla.

I encara que no ho sembli el cas de l’Estació de Balenyà pot ajudar-nos a entendre la conurbació barcelonina i el per què de tot plegat.

I és que la independència de Catalunya, com la segregació de Balenyà en aquells temps, corre el risc d’entrebancar-se sinó és capaç d’il·lusionar a tothom fins al punt d’eliminar les pors de perdre els privilegis dels que en tenen. Uns privilegis que, tard o d’hora, s’acaben perdent, si la gent així ho decideix.

Balenyà, amb la seva recent creada EMD, n’és exemple: Un poble amb capacitat de governar-se enfront d’una Quadra que depèn d’un municipi menut i dispers, el nucli principal del qual és allunyat dels masos que la conformen.

O els independentistes deixem el llenguatge de favorables i contraris per als unionistes convençuts i comencem a obrir-nos a aquells que prioritzen d’altres qüestions al procés per se, però que no en són obertament contraris, o perdrem la batalla i seguirem essent la Quadra de Miramberg d’Espanya, encara que els proporcionem algun alcalde i, des de baix, des del carrer, es pugui tornar a remoure la necessitat d’un Estat propi o d’una Entitat Estatal Descentralitzada.

Afegit de divendres 29 de maig a les 14:33:
Exemple pràctic de visió taradellenca de la realitat metropolitana.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.