El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

El meu primer carnestoltes paterno-filial

Deixa un comentari
Dilluns amb la cara pintada.
Dimarts amb un barret.
Dimecres amb un pentinat diferent.
Dijous en pijama.
Divendres…

Són les quatre de la tarda i surto corrent de la feina, volant entro al metro, dinant faig les estacions, saltant arribo a l’autobús i, d’una esgarrapada, entro a casa, em disfresso de masover i, en companyia de la senyora, espero l’ascensor.

L’espero amb l’anhel de veure la menuda joliua i alegre amb la seva disfressa que, l’ensumo, serà de porquet. La mascota de la Lluna és una porqueta i la roba de color rosat porcí que ens van demanar, il·lumina el vestuari imaginat.

Toc de castells.

Qui truca en aquestes hores?

L’agafo i és la Laura, la mestra de la baldufona:

– Sé que esteu a punt de venir. Agafeu el dalci per si de cas. No us anava a trucar perquè ara li ha baixat, però s’ha posat molt toveta i a 39 de febre fa una estoneta.

El primer carnestoltes paterno-filial es desinfla com un globus que no s’ha lligat bé. Amb l’apiretal a la butxaca, anem a l’escola bressol, a la llar d’infants, a la granja que ens havia obert la curiositat, però ara amb el neguit i el dubte per una nova febrada.

Allà, la Lluna és una cort de porquets bufons i polits com una missaire patena. Només un plora i no és la baldufona que, estoicament, aguanta amb la mirada a terra, just davant d’un preciós mural on els porquets dansen entre flors.

Ni coca ni xacolata. En veure’ns somica i sembla que s’adorm quan li donem la medecina. Quatre fotos, cinc paraules, sis desitjos i al carrer.

Ja a casa sembla que està més bé. I jo, amb la fe d’un pare, crec veure com una de les poques dents que li falten esquinça la vermella geniva amb son blanca força brutal.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.