El malson de llegir el relat perfecte
Deixa un comentariAra que comencen festes, jo acabo una d’aquelles peces de pura artesania literària que et treuen l’alè i t’inflen les veles.
Amb l’Aigufang d’en Joan Lluís-Lluís m’ha passat el mateix que em va passar amb el Seda d’en Baricco: trobar-me que és escrit el relat que destil·la tot el suc de la meva ànima mortal.
L’oreneta, l’assassí i l’esclau conformen un triangle que dóna moviment a una novel·la farcida de poesia, de denúncia, de queixa, de mort i redempció.
I el curiós de tot plegat és que, d’alguna manera o altra, ambdós relats mariden la Mediterrània amb el Japó.
Quina serà la misteriosa connexió entre la mar menuda i el país del sol ixent?
Quina, la que uneix aquests relats amb una ànima aliena als seus fautors?
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en 01f. ...amb bona lletra el 23 de desembre de 2013 per Lluís Mauri Sellés