El Cau de l'Ós Bru de Taradell

El nom, potser no fa la cosa, però quan fa prop d’un any vaig fer una bona shisha en aquest concorregut cafè de la capital de Mauritània, em trobava rodejat d’individus com tu i com jo, com tu, com jo i com en Julian Assange (la icona). Com en Julian i com les bases d’aquesta Revolta que ens ha sorprès a través dels mitjans i que, entre d’altres efectes, sembla haver situat un blogger al govern nord-africà.

Fa uns dies, l’incombustible Jordi Casals, polític, blocaire i millor persona,  aprofitava l’anècdota d’en Slim, reconegut activista digital i membre de la família Pirata, per posar l’accent en la nova manera de fer d’un jovent aparentment passota i desmobilitzat.

Però ara resulta que el jovent ni és passota ni està desmobilitzat. No ho està a Tunísia – on la revolta dels Gessamins ha sorprès a propis i estranys -, però tampoc als Estats Units – on un jove soldat, si fem cas de les fonts oficials, és capaç de despullar les vergonyes de l’imperi; o, de manera menys radical, prop de casa, on la gent de Guifi.net va teixint xarxa d’una manera oberta, neutral i propietat dels seus usuaris.

Com diu en Genis Roca en les seves xerrades sobre comunicació, estem davant d’una revolució sociològica i no pas tecnològica. Es tracta d’una revolució de les lògiques socials, de les maneres de relacionar-nos; i no només d’un canvi en la lògica tècnica, d’un canvi d’aparells. I les lògiques socials necessiten de temps per canviar-se, per impregnar-se, per esdevenir. Nosaltres som dins del canvi i se’ns fa difícil d’aïllar-nos-en per analitzar-ho. No tenim prou perspectiva, tot i que intuïm els canvis i, massa sovint, reaccionem amb la por al desconegut, a allò que no sabem.

Qui, intuïtivament, sembla tenir-ho més clar és el jovent. Per ells, les eines informàtiques no són qüestió d’imatge, ni de màrqueting personal, ni eines de treball, és quelcom que els permet expressar-se i comunicar-se trencant les barres de l’espai i el temps, però també els corsés de les fronteres lingüístiques o estatals.

Com assenyala Gregor Luri en el seu imperdible cafe de Ocata:

“la acti-vidad es el acto de la vida”

I això, tot i no ser una novetat, si que pren velocitat en aquesta societat líquida en la que vivim. Una societat líquida que, allà on la solidesa és al Govern (Tunis, El Caire, …),  porta al fet revolucionari; i, allà on la solidesa és en l’economia, porta a la bullidera emprenedora .

I és que la Revolució dels Gessamins no és la revolució de la lògica social global que vivim. Tant sols és una mostra d’uns canvis més profunds. D’uns canvis que, a Occident, també lideren els joves, però ho fan per la part de la butxaca (ja sia creant negocis – Google, Facebook o eyeOS, per posar-ne un de ben català –;  o cercant vies de produir i consumir cultura més enllà de les industries anquilosades i inadaptades a la nova realitat – descàrregues d’internet, creació de blocs personals, xarxes socials temàtiques, autoproducció de grups musicals, …) -.

Certament,i com diu l’amic torellonenc en el seu apunt:

“Sembla que estem en un moment de trencadissa entre el nou i el vell, de tant en tant ja passa.”

La mar de fons és que aquesta trencadissa suposa un canvi profund en les lògiques socials, una Revolució de llarg recorregut concebuda ja fa més de 40 anys i que es va revolucionant any rere any amb l’ajut d’una tecnologia que neix de la feina dels millor adaptats a la nova societat. Certament “no sabem què serà el nou”, però ens toca a nosaltres construir-ho, perquè ara tenim veu i podem seguir els fets en boca d’altres que són com nosaltres i, fins i tot, influir-hi sense adonar-nos-en.