El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

D?rkto-s, ràksas i reik (de l?ós, la destrucció i …)

Deixa un comentari

Vagarejar per Internet permet fer curioses i divertides recerques inútils. En la meva dèria pels llegendaris quadrúpedes de rostre humanitzat, he trobat que la manera més antiga que hi ha de referir-se a aquesta bèstia, llegendari gairebé, del nostre país és la que utilitzaven els íbers (arse), una fórmula molt semblant a l?Artza o Hartza que, encara avui, utilitzen els bascos i que els occitans no s?estan d?anomenar reverencialment com ?eth rói deth Pirineu?. Cal traducció?

Però més enllà d?aquesta curiosa troballa, l?etimologia del mot sembla anar una mica més enllà. Estirant el llençol de la llengua, ens trobem que el nom indoeuropeu ?la mare de totes les nostres llengües- de l?ós és rkto-s (que podríem pronunciar com a arctos sense cap problema, crec jo des de la meva ignorància filològica). I sembla ser que aquest rkto-s està directament relacionat amb ràksas, que no vol dir altra cosa que destrucció. ?Ostres, quina por, no??. Una por que, com totes, és filla de la ignorància més pregona i eina de domini de qui vol imposar-se sobre l?altre.

Els valents anem més enllà i trenquem la teranyina de la ?destrucció? per comprovar com ràksas (destrucció) és filla de reik (trencar) que, al seu temps és mare de ?rixa/rissa/risa/riure. Vindrà d?aquí, l?expressió ?trencar-se la caixa? quan hom riu a gust?

Vès a saber. El que si que sembla evident és que riure i destruir són dos germans molt propers i que tenen alguna cosa a veure. El riure destrueix les pors que generen dominacions. I l?ós és una bèstia que se?n riu per destruir o que destrueix per riure o que… Bé, tranquil, i monòton a vegades, es dedica a riure-se?n del mort i de qui el vetlla.

Quin mal de cap. Per si de cas, riem, riem, que el món s?acaba. Aí, si els óssos aixequéssim el cap! Quin fart de riure que ens faríem de tanta gent encaboriada en inutilitats i baralles estúpides.

Apa, que us aprofiti la lliçó d?etimologia dels mots i cada cop que rieu, recordeu que esteu participant una mica més en la destrucció de les coses i esteu homenatjant als reverenciats óssos, també.

Aquesta entrada s'ha publicat en 10b. Calaix de sastre el 14 de setembre de 2007 per Lluís Mauri Sellés

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.