El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Per fi ho he entès! Els càlculs de capacitat i confortabilitat dels trens de la RENFE de la línia de Vic estan fets un dia de Pont! Suposo que la resta de l’any van tant enfeinats en millorar el servei que tan sols van poder visitar-nos en un dia laborable que, per la majoria de gent, pot ser festiu. I, de fet, ho és.

A què ve aquesta reflexió, em preguntes?

Doncs al fet que, quan el tren de quarts de set del matí ha arribat
a les primeres estacions de Barcelona, els seients del vagó eren tots
ocupats i no hi havia una sola persona de peu. Tot un miracle! Viatjar
amb tren com Déu mana i no com un garrí camí de l’escorxador! L’emoció
de la troballa ha estat tanta que no he sabut estar-me’n de tenir
visions místiques i totalment impossibles:

He vist trens circulant a les hores punta amb quatre o cinc vagons enlloc dels tres habituals!
He vist tota la gent asseguda, amb un llibre a les mans, xerrant educadament, treballant al portàtil, fent punt de creu!
Els he vist somrient i tot!

Malauradament
ha estat un somni: Una al·lucinació sorgida de la malaltissa ment d’un
usuari habitual dels ferrocarrils. I és que sé que dilluns el tren
tornarà a encabir-nos com bèsties i que hauré de tornar a escolar-me
com un peix entre gent de cares grises i emprenyades per la incomoditat
i el tracte totalment inmerescut que la RENFE ens dispensa matí rere
matí a aquells que, amb militància inaudita, prenem el tren per baixar
a ciutat.

Un vell record dels vuitanta

El duro rock del norte 1ª Parte:Mira el video aquí
El duro rock del norte 2ª Parte:
Mira el video aquí
El duro rock del notre 3ª Parte: Mira el video aquí

Fills de la ràbia, se’ls va acusar d’allò que si ho fan d’altres no és pecat. I amb la taca al damunt, se’ls van
voler carregar per promocionar propostes comercials i amnèsiques
com l’Orella del pintor. Puaj!

Sort n’hi ha d’aquells que han sabut guardar imatges i farcir-ne el
seu espai al YouTube. Imatges d’alt valor històric com el guardonat
video d’una de les peces que van marcar tota una generació de joves de
la pell de brau:
http://www.youtube.com/watch?v=EIFvE9lDBlM

I és que, allà, hi havia poesia de carrer