Divendres de foc
Deixa un comentariAquesta setmana estic tenint una regressió al Tagant maurità. La calor s’ha instal·lat damunt nostre amb la força de les tempestes del Sahel. Barcelona bull, els pedals de la bici desfan la sola de les sabates i el corró mediàtic habitual segueix colpejant amb furia als intrusos que, segons ells, han pres la Casa Gran.
Com més cops donen al govern de Barcelona en Comú, més m’hi apropen. Com més manipulen els fets i les paraules en nom de la “independència”, més m’allunyen dels garants d’un procés que s’eternitza i serveix per desviar l’atenció de la gent.
Ara, que sembla que tothom és alineat per a convertir realment les eleccions del 27S en un veritable referendum, caldria pensar en quines de les persones i col·lectius propers a Barcelona en Comú podrien formar part de la llista única: Borja, Navarro, Fontana, Subirats, Navarro, …
Incloure aquests sectors en l’artefacte polític del 27S, com a referendum seguit de constituents, seria un encert inclusiu de dimensions notables. No fer-ho suposaria una pèrdua notable de persones afins al procés constituent, però no a lideratges mesiànics i personalistes.
Crec que, per a implicar-los en el projecte, només calen dues accions:
1.- Formar, ja avui, un govern de concentració amb els partits i candidatures que en vulguin formar part. Govern paritari que actui durant la transició entre el 27S i les constituents com a junta gestora amb programa de mesures d’urgència contra la precarització de la vida i altres de contingut social.
2.- Construir un argumentari, justament el què es mostra en el punt anterior, seductor per aquells que encara avui confronten polítiques socials amb la creació d’un instrument, l’Estat propi, com a ens per a gestionar-les.
Acabo el meu acalorat brindis al sol amb una súplica: Deixem de parlar de qui i com i comencem ha parlar de què volem. Només el què, és a dir les raons per a ser independents, poden generar trempera. La resta és egocentrisme, egolatrisme i famoseo.
Apa! Per la Independència en Comú que puja des de baix i fa trontollar als de dalt
Molt d’acord amb els punts 1 i 2 del seu escrit.
Trobo, però, una contradicció: Comença el seu escrit proposant per la llista única electoral una sèrie de noms de persones properes a Barcelona en Comú, i al finalitzar el seu escrit, ens diu que “Deixem de parlar de qui i com i comencem ha parlar de què volem. Només el què, és a dir les raons per a ser independents, poden generar trempera. La resta és egocentrisme, egolatrisme i famoseo”.
Trobo que els catalans ens compliquem massa la vida, i donem masses voltes a les coses.
Tot seria més clar i senzill (i menys sorpresiu) si es definis cadascú per un sí o un no a la independència. Un cop tinguem la cuina per nosaltres sols, ja podrem decidir el què cuinem amb els ingredients al nostre abast.
Atentament
Totalment d’acord, però depèn de com sigui la cuina, podrem cuinar uns plats o uns altres. I justament aquí és on cal fixa-nos en la gent que ha de menjar aquests aliments. Ara que la llista única ha escollit cap de cartell, crec que fins i tot els llistaunionistes ho han entès força bé. 😀