El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Dissabte de fosc

Deixa un comentari

L’acompassada respiració contrasta amb la velocitat que penetra pel balconet de la improvisada habitació. Dins la fosca, amb el trafec urbà de fons i aquesta calmosa respiració per companyia, em deixo portar pel dit que tecleja el telèfon. Cada cop més menut, cada cop més directe, cada cop menys documentat.

El Cau de l’Ós em resulta un organisme viu i endinsar-me en llurs escrits un exercici d’autoconeixement sublim. Gairebé onze anys de llerra. Onze anys que van començar a muntanya, que tenien, en part, la intenció de ser crònica de Taradell. Onze anys que han passat d’aprofundir en tradicions a esdevenir un eixelebrat aplec d’escrits improvitzats i de poc interès, crec, per algú que no sigui jo.

Aquest cap de setmana, el vell ós hagues parlat de castells, o d’alguna de les, altre cop, nombroses manifestacions, però el nou ós traspua això que tens a les mans, aquest enfilall de frases buides que volen omplir-se de sentit, però que desconeixen el seu destí.

I que bell que és ser pare d’una quitxalla com la meva! Orgullos estic d’un present dedicat als fills que m’alegren l’ànima!

A fora diuen que el món va rodant, que els rics segueixen robant, que els pobres segueixen cobrant, que les persones que malden per un món millor se segueixen barallant i que els tsunamis segueixen menyspreant les formiguetes que fa anys que tot ho van denunciant.

I, mentrestant, l’il·lusionisme segueix funcionant.

Quin final que m’ha sortit. Hauria de deixar-ho aquí. I, si més no, ara com ara, li deixo amb el dubte de si continuar demà.

I arriba diumenge de fosc i en Vicent m’obra els ulls sobre la tupinada a la italiana que ens espera. Una tupinada il·lustrada pels mitjans de comunicació: canviar-ho tot, per no canviar res. Podem i Ciutadans, el nou bipartidisme que canalitza la ràbia contra una tragedia anunciada: la d’un Estat col·lapsat. I, mentrestant, la Mediterrània esdevé el gran cementiri d’éssers humans.

Em giro i la vaig relaxada i calmosa, amb el menut al davant. Seran ells els que, per fi, faran un món altruista i sense nyaps egoistes com els que avui es fan?


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.