Després de llegir la Sindrome de Sherwood
Deixa un comentariArran dels fets de Gràcia del passat 30 d’abril, i de la seva seqüela de l’1 de maig, em va arribar a les mans un treball universitari d’un dels caps actuals dels Mossos d’Esquadra.
El treball en qüestió que, l’any passat, va córrer com la pòlvora per les xarxes i mitjans informatius allunyats del star system mediàtic, explica en 37 pàgines com el susdit cap dels Mossos veu als okupes/antisistemes, com analitza les estratègies militars aplicables contra el què ell mateix no acaba d’aclarir si és delinqüència i, finalment, un full de ruta, amb diverses etapes d’actuació, que descriu fil per randa tal com han succeït els fets a Barcelona des de la “bretolada de l’Starbucks” i algunes altres actuacions que, a ulls del document podria entendre’s, que van ser permeses pel Cos de Policia objecte d’aquest escrit.
Consti que aquest apunt no és una crítica als Mossos, servei públic format per persones tan humanes com qualsevol dels ciutadans de Catalunya, sinó una visió de la síndrome del Rei Joan, nom que podríem donar a l’estat mental d’algú capaç d’enginyar una estratègia que lesiona qualsevol legitimitat i voreja la legalitat fins a límits impensables en un cos de policia modern i funcional.
Les dues actuacions darreres de la BRIMO s’emmarquen dins la quarta fase del treball. Si això fos així, hauríem de ser a les portes del final del “problema”, però la imatge donada pels Mossos potser els ha fet recular en imatge pública, si més no entre el veïnat de Gràcia que, per dues jornades, ha tornat als més foscos anys de la Dictadura franquista.
Amb això no vull dir que els mossos d’esquadra actuïn d’una manera correcta (no sóc ningú per dir sí o no, ja que no cònec ben bé les situacions que comenta vostè). El que no és pot fer és fer comparacions que no són reals. En temps d’en Franco -i en temps de la transcició, també- els grissos hagueren d’entrada fer dissoldre les manifestacions amb poques contemplacions i a cop de porres i amb bales de goma (això si no actuaven conjuntament amb membres de l’extrema dreta, que aquests anaven armats amb cadenes i punys d’acer).
No m’estranyaria res que fos normal dir que les accions dels mossos són iguals que les dels grissos en temps d’en Franco. Si en aquest pais no es pot -o vol- diferenciar l’austeritat de les retallades, doncs ja em crec que els ciutadans d’aquest pais es poden “empassar” tot i més.
Atentament