Del Cap Nord a l?Avinguda dels Volcans
Deixa un comentari
Sóc davant l’ordinador.
Oh! Quina sorpresa!
I recordo la preparació del darrer gran viatge al nostre aire.
Tenia 24 anys i era la darrera aventura en què acompanyava els meus progenitors muntat dalt una furgoneta i voltant Europa.
Si no vaig errat i la memòria se’m manté mínimament desperta, els records em porten al menjador d’un pis del Poblenou. Damunt la taula, un farciment de guies, catàlegs i mapes d’Europa s’agombolen i es barregen sota la veu cantant de la sempre meticulosa copilot dels grans trajectes per Europa: la mare (Sí, sí. No se’m cauen els anells per tenir records dels pares i estimar-los, tot i que diuen que això és una mostra evident d’immaduresa!)
Prop d’ella, un bloc de paper i un bolígraf per anar anotant indrets a visitar, recorreguts a explorar, curiositats a descobrir, … Un bon llapis, o un bolígraf potser, servia per guixar damunt les carreteres d’un o diversos mapes, tot traçant el camí més curt per enfilar-nos a les barbes de Dinamarca i seguir fent camí per Noruega, Lapònia i Suècia.
De fet, llavors ja teníem força experiència en això de sortir a veure món pel nostre compte: el Pirineu en Citröen 8, les Espanyes a tort i a dret, Itàlia, França, Suïssa, Iugoslàvia, Alemanya, Lienchenstein, Luxembourg, Bèlgica, Holanda, … No sé si em deixo algun tros de continent viatjat durant una llarga dècada de transhumància estival. Un període farcit d’anècdotes damunt una Ebro amb unes fustes com a llit, un wàter químic i un moble que feia les funcions de cuina, de nevera i de pica de rentar. Algun dia hauria de prendre pares i germans i tirar de memòria i fotos per a deixar testimoni d’una manera de viatjar que ensenya molt i t’apropa enormement a la gent del país d’acollida.
Però no és dels camins viatjats que va aquest post, sinó de la manera de fer-se amb les informacions d’una destinació. I és que, avui, catorze anys després, d’aquell darrer viatja a la bona de Déu, en preparo un altre al meu aire i m’adono de com han canviat les fonts d’informació per a preparar-lo com cal!
La màgia de la tecnologia estreny el món i, no només em permet buscar les millors condicions de vol als preus més favorables per arribar a les terres d’acollida o trobar-ne informació turística oficial, sinó també consultar un complert Atles de lliure accés, trobar paquets de viatges d’operadors turístics d’arreu del món (cosa que m’ajuda a discriminar els indrets on trobaria més turistes que indígenes si m’hi apropés), veure vídeos sobre el país, consultar opinions i ressenyes d’altres viatgers de Pachamama que han ancorat la nau a Chawpipacha i que mostren les diverses cares que hom pot trobar-hi: des de les experiències personals d’un biòleg taradellenc o d’uns madteameros d’alçada fins al compromès viatge d’un grup de setemeros de parla castellana. I, encara més endins, veure com batega el cor mediàtic del país, donar un cop d’ull a propostes que somien en un present millor o consultar les iniciatives indígenes d’un petit terrós ubicat entre dos gegants.
Falten mesos per anar-hi. Glop a glop, m’amaro de les aigües informatives de l’Equador i prenc consciència de la brevetat d’un viatge a un Estat que acaba d’arribar a les troncals d’Internet, al cablejat principal de la xarxa.