El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

De nou, a plaça, ens posem vermells

Deixa un comentari

El sol ens ha deixat i el cel, ja ben fosc, em porta records d’una diada memorable.

Ara, que la menuda finalment s’ha llevat els nervis i ja dorm dolçament, podem començar a païr la història.

Ara, que sa mare l’acompanya pel país de la son, me les miro joiós i m’aboco a posar negre sobre blanc d’un jorn somniat que, suposo que per son natura onírica, no em deixa aclucar els ulls altra vegada.

Començaré per confessar però que sóc casteller a hores convingudes. Abans era militant. Un d’aquells militants que no es perdia ni assaig ni actuació, assemblea ni reunió. Però la vida gira i gira com en son inicial instant i, quan un se n’adona, ja ha deixat una temporada en blanc.

Ara, com deia fa un instant, sós casteller a hores convingudes i, aquest fet, m’obliga a escollir les actuacions amb la precisió d’un taxidermista. Avui era una d’aquestes dates màgiques: 44 anys només es fan un cop a la vida i, si són col·lectius, es fan més difícils d’arribar.

Avui la meva colla – els sentiments m’obliguen a usar el possessiu – celebrarà els 44 anys del primer pilar de 4. Ho farà a la Plaça Sant Jaume, un marc sempre agraït per a callar, patir i donar pit amb tot el cor.

I és que, els 17 anys de castells a les espatlles, els 17 d’aquell primer assaig al vell Rossend Novas, han estat farcits de penúries i alegries, de somnis i mals de cap.

I és que, els Castellers de Barcelona, i altra cop s’ha demostrat, som com el pensament català, “que rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors“.

Aquest aniversari m’ho ha certificat altra vegada: cares noves i camises velles, algunes de tan velles com la història de la colla, algunes de tant noves com per ser descamisats. Uns descamisats que, passat aquest jorn, n’haurien de portar una amb els galons recuperats.

I és que avui, no només s’ha descarregat un 3 de 9 folrat que feia 9 anys que es resistia, sinó que s’ha fet després de carregar un 4 de 8 amb el pilar que ha deixat un regust prou agre com per haver-hi renunciat. Eps! Que parlo del passat!

Ara, avui, aquesta temporada, no ha estat així. No ho ha estat i, les sensacions dins la soca, han traspuat confiança absoluta amb la feina feta a uns assajos que, casteller a hores convingudes, no he pogut aprofitar. L’entorn transmetia una tranquil·litat i una serenor més pròpia de colles que fan aquest castell amb regularitat que no pas d’un primer intent en plaça pròpia.

L’execució d’aquest 3 genera més incognites a futur que les que desvetlla del passat. Incognites que comencen per un … fins on podem arribar? Incògnites que s’alimenten després d’un èpic 5 de 8 d’on s’han despenjat dues menudes, s’ha baixat amb garanties i, el més important de tot, la colla s’ha mostrat prou madura i experta com per esperar imatges i opinions alienes per a certificar que la bella alada l’ha coronat.

I que dir d’aquesta quitxalla? Que dir d’aquestes veritables guerreres de puny alçat? Que dir d’una mainada que, com la colla, s’aixeca amb força de les ensulsiades que la il·lusió ens fa donar?

Feliç i content he participat en els 11 pilars de 4 simultanis que, més enllà de sumar l’edat de la colla, en marquen l’evolució: d’aquell primer pilar vendrellenc als onze capitalins! Déu n’hi do!

No he pogut més que perdre’m, calmosament, pels solitaris carrers del Call. Deixant el ball de la mainada al darrera, deixant que ho celebrin aquells que suen dia a dia el vermell capitalí. Jo he necessitat païr el retorn als records d’aquells primers assajos de nou. Per això, pausadament, processo l’haver viscut el naixement d’una nova fulla dins l’immens i esponerós arbre de la història vermella: El 3 de 9 més matiner, un 3 de 9 al primer intent, un sorpasso a les millors actuacions de la colla, un …

Malauradament, la vida no em deixarà viure aquest any al detall. Hauré de seguir essent casteller a hores convingudes. Però, si les hores són tan belles com aquestes d’avui, gaudiré com feia temps que no ho feia, gaudiré de les proeses dels companys militants. En gaudiré, si m’ho permeten, amb aquella serenor que et dóna l’esforç compartit per superar-se contínuament, per superar-se i fer evident que els Castellers de Barcelona, com el geni català, com el periodisme de debò, rebrotem sempre i sobrevivim als nostres il·lusos enterradors.


  1. Felicitats castellers per aquesta fita assolida. Magnífic el 3/9f amb el qual vau obsequiar una plaça plena de guiris i entesos, una mescla perfecta de públic heterogeni que van gaudir no sols de la vostra actuació sinó de la de les tres colles presents. 

    Dels castells vistos ahor, el més important, el que va tocar més profundament els sentiments de la plaça clarament va ser el vostre 3/9f que va demostrar una maduresa i fermesa a l’abast de poques colles. Vau convertir en art una figura impossible. Qui hauria dit, en haver-lo vist, que feia anys i panys que no l’assolieu? Felicitats Castellers !

    Va ser una pena el 5/8 del final . Sembla que avui les imatges confirmen que no va ser carregat. No passa res. L’intent va ser un accident i heu demostrat saber sortir amb el cap ben alt de situacions semblants. Caure i aixecar-se. Aquesta és la realitat de tot casteller que es preciï. 

  2. L’enhorabona!!!!!!!!!!!!!
    Necessitaves tornar-hi. Se’t nota.
    Les vacances de castells havien estat excesives.
    I el retorn ha estat apoteòsic i per tu molt emotiu.
    Ens n’alegrem

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.