Com, per què i a qui he votat a les municipals de Taradell #Taradell22M
Deixa un comentari
Diumenge faré 41 anys i no seré a casa. Algú, que ha acceptat la bogeria d’estimar-me, ha decidit de portar-me a Londres: La pàtria, segons diuen, de la democràcia que ens envolta. La ciutat que, set dies després, rebrà al millor Barça de la història en un dels espectacles més vibrants de l’Europa esportiva. I això farà que no sigui a Taradell per anar a Can Costa i exercir el meu dret a vot.
Per sort, es pot votar per correu. Ara bé, qui voti per correu és que és
un demòcrata de cap a peus. I, ho és, perquè el via crucis que has de passar és antiquat, pesat i etern: Primer, vas a una oficina de correus, fas una cua
quilomètrica entre gent que hi va a fer mil-i-una gestions, i t’apuntes
perquè t’enviïn la documentació a casa. Quan te la porten, estàs
treballant. Per tant, has d’anar a la central de correus – en el meu cas
i per motius laborals, a la central de correus de Barcelona-. Allà, has
de fer la cua per recollir la documentació. I, quan la tens, has
d’escollir el teu vot, posar-lo al sobre, adjuntar-hi el full censal,
posar-ho tot en un altre sobre i, finalment, fer una altra cua
quilomètrica per lliurar el vot que, diumenge a les 9 del matí, serà
entregat a la Mesa Electoral de Taradell on, al vespre, el posaran a
l’urna electoral i comptarà igual que si haguessis votat allà.
Diumenge doncs el meu vot s’unirà a la del veïns i les veïnes de
Taradell que hagin optar per sumar per Taradell. Si, no em fa por dir
que he votat per la llista que encapçala en Jordi Freixas. Tampoc deu
ser cap novetat. No passa res. És tan democràtic dir a qui has votat com
no dir-ho. I, que ho puguis dir i que això no suposi un daltabaix ni la
pèrdua d’amics, coneguts o saludats, és un exercici d’higiene
democràtica.
Dit això, deixo el decàleg que m’ha fet optar per la llista d’Esquerra + Independents:
1.- Crec que, en democràcia, és bona l’alternança, el canvi de persones i maneres de fer en les institucions.
2.- Considero que ho la gent d’en Freixas hi poden fer tant bé o
millor que la gent d’en Reig, en Munmany o en Verdaguer, que els han
precedit.
3.- He viscut una campanya en positiu, il·lusionant i molt propera.
Una campanya que s’ha centrat en proposar i amb un lema impecable i
inclusiu: Suma per Taradell.
4.- Hi ha coses que farà en Freixas i que no faria en Verdaguer.
5.- Hi ha experiència en gestió i molt dies de pica pedra des de l’oposició, les entitats i la vida associativa de Taradell.
6.- Hi ha propostes molt dignes en un Programa sorgit d’un ampli debat amb gent de sensibilitats i tendències força diverses, però totes filles de Taradell.
7.- A les eleccions locals, penso sempre en el poble i no en aquesta
política tan embrutida i seguidista que es fa en nivells més llunyans.
8.- Les opcions de la Concepció, en Miquel i en Josep no m’acaben de
convèncer, tot i que m’agradaria que guanyessin la solidesa que dóna el
fet de viure els plens durant quatre anys, treballant-se el poble, fent
preguntes des del públic -si no aconsegueixen representació- i, sobre
tot, aprenent de la duresa de ser-hi quan les càmeres s’apaguen i cal
batallar en el dia a dia d’una activitat tant il·lusionant com és la de
servir al poble que t’ha fet.
9.- En democràcia tothom ha de tenir el dret a equivocar-se i que no passi res.
10.- I, finalment, perquè tenen bona gent, propera i amb trempera:
El desig final és: Que cadascú opti pel què millor cregui, per allò que li vagi millor
i, sobre totes les opcions preses, esperem seguir sumant per una vil·la que,
guanyi qui guanyi, ens seguirà il·luminant l’ànima i volguent-li tornar
tot allò que ella ens ha donat, perquè som nascuts per sumar per Taradell.
Sumem per Taradell?