Com l’alè del bou a l’hivern
Deixa un comentari
“Devers 1880, un ancià de la tribu dels peus negres pronuncià aquestes paraules: “Què és la vida? L’espurneig d’una lluerna a la nit. L’alè del búfal a l’hivern. La petita ombra que corre per l’herba i espera en el crepuscle”
D’aquesta insòlita, a l’ensems que captivadora, manera comença un llibre de delicada estructura farcida de sublim sensibilitat i encoratjadora saviesa. L’obra és una peça de cant, una suau tela que embolcalla Gwen Rees, l’escriptora retirada en una illa de la Mediterrània. De fet, la vida d’aquesta escriptora serveix d’excusa per parlar dels sentiments i les sensacions que menen a l’escriptura i a l’ús de la lletra com a privilegiat mirall de l’existència de que exerceix l’ofici.
Neus Canyelles, l’autor d’aquesta simfònica peça, ens mostra una
manera d’escriure que respira l’aire reposat que hom encara pot trobar
en els més recòndits indrets de la nostra mar Mediterrània. De fet,
l’obra esdevé un conjunt de particulós líquides, com les que conformen
el mar o l’esperançador alè del búfal a l’hivern, una esperança que
tant sols la lectura del llibre pot desvelar-nos, car nosaltres som una
mica com Charlotte, la filla de Gwen Rees, la que segueix el relat al
nostre ritme i amb la distància justa d’una lectura que implica el
lector en les confidències de l’autora amb el seu referent literari.
Neus Canyelles.
L’alè del búfal a l’hivern
Col·lecció Tot Vent, 449
Barcelona: Edicions Proa, 2007
200 pàg.
Obra guardonada amb el VIII Premi “El lector de l’Odissea”