Col·laborar més enllà d’Internet: L?assoliment d?un repte?
Deixa un comentariDeu fer cosa d’un any, em vaig decidir a posar un repte a la finestra virtual del Cau. El repte, que tens al capdamunt d’aquest diari, diu: “Només es perd el que es guarda, només es guanya el que es dóna”.
El motiu d’utilitzar aquesta sentència no era altra que homenatjar tots aquells que no ens sentim més que el veí i que no ens estem de donar allò que creiem que pot ser d’utilitat pels altres i, a canvi, rebem allò que els altres creuen que pot ser d’utilitat per nosaltres. Amb aquesta filosofia, havia deixat el bloc com un recurs sota llicència CreativeCommons, m’apuntava, entre d’altres i en la mesura de les meves possibilitats intel·lectuals i temporals, a comunitats com la Wikipedia o Guifi.net i intento seguir iniciatives de creació oberta i col·laborativa (Linux i companyia). Fòtils comunicatius i col·laboratius creats a partir de comunitats d’usuaris que comparteixen coneixements i experiències per aprendre i construir en comú. Noves generacions de feinejadors minairons en constant tràfec més enllà de races, colors i ideologies.
Diumenge, La Vanguardia em donava un tou de referències sobre l’arribada d’aquest concepte al món de l’economia. Sota el títol de “La era de la Wikinomía”, l’article repassa experiències similars en molts i més camps empresarials. Al món d’ara, on els diners són la base de tot projecte, quan quelcom arriba a ser matèria d’economistes vol dir que ja té èxit i, per tant, que val més enretirar-se i deixar que siguin ells els que facin crèixer l’espai col·laboratiu.
Jo, de moment, mantindré el repte –sabent que la partida comença a estar guanyada-, però segurament a finals d’any, sinó abans, tocarà canviar-lo per un de nou…
Per quin?
Quin em fa més el pes?
Qui escullo: Stevenson? Bosch? Piasecki?
Quin trio: El més genèric “tenim tanta pressa per a fer coses que ens oblidem de viure“, el més íntimista “La meva gràcia radica en la meva insignificança” o el més agosserat “De por i de fred, com més s’en te més se n’admet“?
Deixo obertes les portes del Cau al col·laboratiu visitant que hi vulgui dir la seva.
Noticia publicada a la web de Recerca i Desenvolupament de la UE