Arxiu de la categoria: General

El sol surt de dins el temple

La magia del misteri s’acaba ara, després d’uns dies de sublim encanteri on la creativitat d’un home i l’esdevenir de la natura han fet dels matins, pura màgia, i de l’eixida del sol, dolç misteri.

¿Com podia saber aquell bon home que, a finals de febrer i des d’un punt anònim de la ciutat, es podria gaudir de la sortida del sol entre les torres del seu temple?

El temple esdevé capellà que eleva el tros de pa per damunt son cap de pedra. El sol esdeve el misteri d’una religió, de totes les religions lligades per la llum de l’astre que ens fa savis! Acte de fe eterna, encís de natura i cultura.

Ara que tot ha passat, intento anotar-ho negre sobre blanc, però no em surt l’encís corprenent de les paraules.

Pot ser que no hi hagi mots suficients en la nostra bella parla? Pot ser que el verb no sia el primer i que la natura parli un altre llenguatge?

El misteri del vell Barkeno rebrota ara i sempre als seus ilusos enterradors. Rebrota i es fon entre la pedra de la Sagrada Família, l’astre original i la gran mar on, avui, ahir i sempre, desemboquen les aigües del riu de sota.

Lluís de Taradell

Amb un barber a cada port

Encara recordo les capcinades que, de menut, feia a la barberia sense nom en la memòria que hi havia darrera la Torre dels Triangles.

L’home, tan modest i tímits com simpàtic i professional, em retorna a la memòria cada cop que m’apropo a un d’aquests espais, l’objectiu dels quals és allunyar l’aspecte físic de l’home de la del més proper dels primats.

Sempre m’ha sorprès l’habilitat de barbers i perruqueres, o estilstes, per moure les tissores amb tanta precissió i velocitat alhora.

Dels tissoretes més recents, trobo a faltar la navalla magistral i la pinta suau d’en Morell de Taradell. Home afable, de tarannà amable i amb tall clàssic i encisador.

Però taradellenc quàntic com sóc, els meus pèls s’han allunyat de les mans d’en Morell que, jubilat, ha deixat pas a les noves generacions, i jo, la vida mana, li he fe el salt a la barcelonina.

I és que, per les velles llacunes del Poblenou, un parell de xiroies xicotes menen la nau d’un Saló de Bellesa, tot barrinant la manera de tirar-lo endavant amb un catàleg de serveis tan ampli que un servidor s’hi perd.

Vaig trobar el PelNou de Pere IV un dia de grenyes sobreres. Era a la feina i volia aprofitar el descans de migdia per trasquilar-me com una ovella. Fou Sant Google qui em presentà aquest negoci i, quan sóc a la feina, cap allà que vaig.

Jo només m’hi tallo el cabell, però les veïnes i els veïns de bé poden tenir cura de tot plegat: cabells, ungles, massatges relaxants, …

Però només sé ser fidel a la dona, si més no d’obra, i per aquest motiu potser o pel menys lubricant de tenir pis llogat allà on Gràcia perd el seu nom i guanya el seu nord, recentment m’he trobat un nou temple pels peluts.

La història que hi ha darrera de la barber shop del carren Gran si non e vera, e ben trobata. Un cafetonet, un xic de conversa, una noia, dos barbers i una història cosmopolita i tan pròpia de la Gràcia hipster i romanticona.

Als lletraferits aquests relats ens enamoren i si, a més, el barber és un professional de la tissora i la navalla, ja teniu un client més o menys fidelitzat que pot rememorar l’Equador mentre un xilè li escapça la cabellera.

I tot recordant aquell senyor que, a Pels pèls, deia com nosaltres:

-Jo visc a la Diagonal – per afegir-hi tot seguit – al Poblenou.

Esgotament

Al pare li costa deixar els nens amb la mare. Però un fred sobtat l’ha portat sota el nòrdic aquest que, en les cases d’ara, s’ha fet lloc allà on hi havia manta i llençols.

El pare, des del seu lloc apartat, sent com els menuts fan construccions amb  les peces aquelles que fa un temps que ronden per casa.

El pare es troba esgotat, però voldria jugar i així, amb aquest pensament, creu acomplerts els seus desitjos que també són deures.

Lluís de Taradell

L’app de la setmana: el porc espí

image

La setmana dels congressos del mòbil i les vagues de mobilitat m’han portat a saber d’una aplicació que m’ha seduit d’allò més.

Fan com sóc de la informació, fa temps que vaig deixar la premsa tradicional a banda i em construeixo un marc comunicatiu propi.

Primer va ser el world newspapers, una aplicació que et concentra tota la premsa d’arreu del món al teu telèfon. La cosa em va durar força temps. De fet, fins a l’avorriment de llegir només allò que destacaven els diaris en portada.

La vaig deixar i em vaig construir un marc comunicatiu basat en les tres xarxes socials de referència. A saber, LinkedIn, Facebook i Twitter. Espais on m’agrada experimentar com si encara estigues fent l’inacabat doctorat.

Avui per avui, al mòbil hi porto la versió lite del facebook i el mussol que ho gestiona tot: el hootsuite.

Un arsenal que complemento amb un agregador de RSS que m’agrada força: el feedly, adoptat quan Google va tancar l’enyorat Reader.

I ara deu fer cosa d’un mes que, a aquesta família, s’hi va unir el pocket, una eina molt útil per caçar noticies, llegir-les amb calma i arxivar-les o distribuir-les a pleret, ja que el seu grau d’interacció amb d’altres plataformes és molt gran.

Finalment, aquesta setmana, la setmana dels mòbils i la mobilitat, he descobert una eina que fa que els meus contactes en xarxes socials siguin els agregadors de noticies i que llurs interaccions me n’ordenin la rellevància.

Nuzzel, l’app del porc espí, és una maravell. Es tracta d’un artefacte comunicatiu que, amb els contactes addients a les xarxes socials i la connexió al pocket, em resulta de máxima utilitat i em permet discriminar la informació de la opinió d’una manera molt notable.

Amb aquestes eines col·laboratives entre mans, hom té un accés tan ampli i alhora precís de la informació que els mitjans tradicionals esdevenen fonts irrellevants per a informar-se.

La pregunta no és si hootsuite, feedly, pocket i nuzzel són rellevants avui, sinó, com afecta l’ús d’aquestes eines, i de les que van arribant, en la construcció, o destrucció, de paradigmes de coneixement compartit.

I parlant de coneixement, la força creativa de tanta captació informativa ha de sortir per algun lloc: les diferents aplicacions de google, la viquipèdia i el renovat i cada cop més senzill wordpress, entre d’altres apps d’igual pelatge faciliten la feina d’aital manera que, avui, qui no té veu és perquè no vol.

Lluís de Taradell