El Cau de l'Ós Bru de Taradell

La setmana tot just clausurada ha estat una setmana d’amistats, d’amistats i d’artistes, d’artistes i vides creuades, de vides creuades i… Iniciada en un teatre vendrellenc ha acabat en un estadi perpinyanès.

Entre les dues capitals catalanes, hi ha hagut una doble descoberta al cap i casal.

M’hi acompanyes?

Si ets aquí és que has volgut seguir. Som-hi doncs!

Diumenge a la tarda, els més joves penedesencs feien tota una exhibició al Teatre del Casal Familiar de la capital del Baix Penedés. Els Pastorets Infantils del Vendrell em mostraven la capacitat artística d’un jove planter d’amics que, vist des de platea, es notava que s’ho passaven d’allò més bé damunt l’escenari. Més enllà de poder gaudir de l’evolució artística de nebot i fillola, vaig xalar amb un grup d’actors de nova fornada liderats per un Lluquet i un Rovelló d’upa!

La setmana, com deia en el pròleg de l’apunt, va seguir amb dues sublims vetllades en dos racons poc coneguts de la Ciutat Comtal. Dos racons amagats que van servir d’incomparable embolcall per tastar la bona salut de la cultura amateur d’aquest país. Una cultura construïda, en part, per les dues persones que em van estirar els fils de la curiositat: l’Albert, becari de la línia de Creixement de Noves Empreses de Barcelona Activa, i la Mercè, “cancerbera” del Departament de Sistemes de la mateixa institució.

Dijous al vespre, el Paranimf de la Universitat de Barcelona, un temple consagrat a la deessa Sapiència amb tota la iconografia d’aquesta religió sacra que se’n diu ciència, va ser el lloc on la Coral de la Facultat de Psicologia i l’Orquestra de la Universitat de Barcelona van oferir-nos un concert excepcional. Després d’una primera part lleugera i de cants populars, es va passar a una segona part enriquida amb tastets del Rèquiem de Mozart i de Carmina Burana. L’Alegria de Haendel, el cant final de l’espectacle, va acabar de reforçar la “professionalitat” del grup amateur que feia l’actuació. Sens dubte, una experiència que cal recomanar, si en teniu la oportunitat!

Divendres, a la nit ja, l’escenari del remenut i acollidor teatre del Centre Moral i Instructiu de Gràcia va dividir-se en dues parts que es van anar separant una de l’altra. Una batalla artística entre dos actors, dos personatges, dues vides, dos móns separats per l’empremta sempre present dels messianismes. L’obra, Adreça Desconeguda de Katherine Kressmann Taylor se sitúa en els convulsos anys 30 –temps de crisi econòmica i humana sense precedents-. El contingut de la peça resulta, però, de fervent i colpidora actualitat!

Una història que poua en la profunditat de la natura humana, un conjunt de monòlegs i contramonòlegs de nivell, … Els actors, amateurs com no!, treballen el text amb suficiència i garanties. Això fa que els girs se succeeixin constantment fins al sorprenent final. Teatre d’autor, d’aquell que demana d’una bona direcció, d’un bon lligam de texte amb escenografia i d’una capacitat memorística força rellevant. La capacitat de de dos actors que, com en el cas del dijous, són amateurs amb prestància de professionals!

I arriba al dissabte de Perpinyà, tota una tradició reinventada!
Més enllà d’un partit complicat contra un rival de nivell, el dia ha estat per l’exposició de fotografies de rugbi amateur nord-català al Palau dels Reis de Mallorca i, encara més, per la gent de la Penya Les Barretines!

Un col·lectiu eixerit i que ha fet d’anfitrió als que, des d’avui, ens considerem membres de la Secció Sud de Les Barretines. Un president cuiner, un grup de simpàtics i garlaires catalans, un bon tec i bons vins de la terra … han ajudat a preparar el partit, tot dinant a la fresca dels carrers de la capital del Rosselló. Un àpat que, com no podia ser d’altra manera, ha acabat amb un cafè a l’Escola de Rugbi de l’USAP, el temple dels savis de l’esport de l’òval! Tota una experiència que, de ben segur, es repetirà, ja que, com diuen els amics de Les Barretines: “Alé USAP, lé catalan son là!”