Carta oberta a una futura filla
Deixa un comentari
Desconec si seràs puntual o no. Desconec si la dolçor t’afectarà d’alguna manera. Desconec si… Il·lusió i ganes de veure’t. De veure’t sobretot després de sentir els teus moviments a través de la pell suau de ta mare.
Seràs filla d’una andalusa, afincada a Catalunya; i d’un català, afincat a Barcelona, però amb vivenda habitual a Taradell. I naixeràs just quan comenci una campanya electoral d’aquestes on, novament, es llançaran els plats pel cap en una sublim representació teatral de nens petits amb somnis que volen implantar, tant si com no, en un món real on, nosaltres, som -des del seu punt de vista – actors secundaris.
Naixeràs en un dels Hospitals més antics del món conegut. Una d’aquelles institucions que malda per mantenir la salut per a tothom, independentment d’orígens i identitats. Qui sap! Potser seràs de les darreres neonades en aquestes institucions. Perquè això si, mentre els polítics es barallen, els capellans de la religió del diner van avançant i privatitzant tot allò que els pot donar un benefici.
Ja abans de néixer, comptes amb una gernació d’admiradors i admiradores – un avi, dues avies, deu tiets i tietes, una dotzena de cosins i cosines i una munió d’amics i amigues dels pares que, si no menteixen, estan més que il·lusionats. amb la teva arribada.
Ah! I abans de néixer ja tens una carta i un seguit de correus electrònics que ton pare t’escriu des del món exterior a una adreça tan bella com el meu amor: baldufonadelmeucor@dinsdetamare.ou.
Aquesta carta te l’envio dins d’una botella que llanço als mars digitals, els correus electrònics i el llibre, te’ls daré en mà, quan siguis instruïda i la teva barca infli veles per deixar aquest cau i perseguir el teu nord.
Amb tot l’amor que un prepare et pot donar,
El teu prepare que es prepara
Poblenou, a 5 de novembre de 2012
Uffff!!!!
Quina emoció!
Ho deuria haver llegit, quan tocava, però m’ha colpit de nou
Quin paràs!
Quins pensar, analitzar i sentir més nobles!
I que bé que ho expressa aquest meu fill petit!
Verdaderament les coses es mouen, però no canvien massa, no…
Bé se’n cuiden prou els fanàtics adoradors d’aquesta religió dels diners que tu nombres
Ara bé, l’Eva si que es mou i creix : 3 anys joiosos.
Felicitats